La proposta presentada pel Govern sobre el nou model de finançament autonòmic -les comunitats tindran més autonomia financera i no dependran tant de l'Estat- preveu reduir les transferències de l'Estat del 30 al 10%, de manera que el 90% dels recursos de les autonomies procedeixin dels impostos cedits, enfront del 70% actual. A més, hi haurà un increment en la cessió d'impostos en virtut de la qual la cessió d'IRPF i IVA arribaria al 50%. També crea un fons de convergència que compensarà les comunitats amb menor riquesa i aquelles que estiguin per sota de la seva capacitat fiscal, la qual cosa s'ha emfatitzat des del Govern com un signe d'igualtat entre els territoris. La direcció estatal del PP ha desqualificat la proposta, aprofundint en la seva estratègia. Mariano Rajoy, que es troba en la difícil posició d'estar-hi ell en desacord mentre que la majoria dels presidents autonòmics del PP hi estan a favor, ha criticat que l'Estat s'hagi d'endeutar per les comunitats autònomes. Rajoy sembla ignorar que les comunitats també són Estat i que, a més, presten directament dos servis bàsics: educació i sanitat.

El gran interrogant són les xifres definitives i, per això, el Govern català és dels que s'ha mostrat més cautelós i desconfiat. Solbes s'ha limitat a explicar les línies bàsiques del nou model sense descendir al capítol numèric, que és en realitat el que preocupa. En aquest sentit, Montilla, Antich, Camps i Chaves, parlen d'avenç però reclamen xifres. És un apartat que haurà d'explorar el Govern. En el cas concret de Catalunya s'haurà d'analitzar si compleix allò marcat per l'Estatut. Solbes va dir dimarts que sí, però les formacions polítiques catalanes no ho veuen tan clar. També és cert que els partits catalans han presentat en els últims mesos un ball de xifres en una forquilla molt ampla que contribueix a augmentar la confusió del ciutadà.