a Yvonne Heinert ès una de les fotògrafes mes prolífiques de l'Empordà. Encara no fa un mes que va presentar les seves "visions" del Cap de Creus a l'esplèndida sala del Celler Espelt i ja ha tornat a omplir un altre espai amb les seves captacions, la galeria de Dolors Ventòs de Figueres. Aquest cop, però ha volgut acompanyar els seus "quadres" amb uns escrits preciosos de na Cristina Masanés. El vernissatge fou tot un èxit. A banda dels seus amics, que ja soms molts, la van voler acompanyar molts dels honorables membres de la "cultureta empordanesa", encapçalats pel mateix alcalde de la capital, Santi Vila. Les fotografies de l'Yvonne, que ha volgut inaugurar aquesta exposició el dia del 13è aniversari de la desaparició del seu pare, el recordat Hans Heinert, són autèntiques poesies visuals i els textos de na Cristina les imatges perfectes per comprendre la seva profunditat. El "joc" és de colors i distàncies i el guanyador l'ull humà, que experimenta una agradable sensació de goig i plaer. La certesa de l'objectiu de l'Yvonne i la finesa de la ploma de la Cristina s'han unit aquí en un matrimoni perfecte, de sensibilitat i enteniment.
Molt entesos i sensibles es mostraren també la gent d'Unió Democràtica de Catalunya. Divendres passat, el secretari general de la formació, Josep Maria Pelegrí, va desplaçar-se a Roses per conèixer, de primera mà, aquells contratemps que afecten la gent que treballa al mar i que no tenen res a veure amb l'actual crisi. Després de xerrar amb el president de la Confraria de Pescadors, es va desplaçar cap a la depuradora de mariscs per assabentar-se dels problemes del seu actual propietari, en Pere Gotanegra, per tirar endavant la seva empresa, que dóna feina a 18 rosincs. Des de fa anys, lluita per modernitzar les instal·lacions i la mala imatge que donen, prop del far. Davant les expectatives que li havia donat l'anterior ajuntament, va presentar un projecte per la seva fàbrica a l'actual emplaçament i quan ja s'havia gastat un munt de cèntims, van canviar d'opinió i li van dir que li donarien espai al port pesquer. Amb els plànols nous a la mà, va canviar el color de l'Ajuntament i per salvar la planta de filetejat es va comprometre a no permetre cap altra indústria al port. Ara, en Gotanegra està treballant en un tercer projecte. En el camí, ha perdut molts diners, socis, energia i voluntats. No demana subvencions ni diners, només vol que el deixin treballar. Potser que algú s'hi posi les piles abans que l'Yvonne l'objectiu de la seva càmera.
