Carta oberta a Quique Cárcel

Benvolgut Quique, el primer record que tinc clar de tu, és d’un dia assegut a casa mirant un partit de l’Hospitalet per televisió i al final del mateix veure un personatge que abraçava els seus jugadors que acabaven de perdre la possibilitat de pujar de categoria. Aquell personatge, que anava sortint de tant en tant a la pantalla eixugant llàgrimes, eres tu, el director esportiu de l’Hospi. Diria que aquell dia la glòria i l’ascens varen marxar cap a Leganés.

Poc després d’això s’anunciava que series el nou director esportiu del Girona FC. Era el 2014 i com bé sabem tots, uns altres temps per l’entitat de Montilivi. Tu podries dir-ho millor que ningú, però precarietat i penúries serien les paraules que segurament definirien els primers anys que has viscut a Girona. De fet, et vares estrenar l’any del Lugo.

Després ja sabem tot el que ha vingut. Alegries molt fortes i també decepcions que t’han deixat al llindar de l’abandonament. Però sempre has trobat aquella força justa per tornar-hi. I segurament gràcies a això estem aquí. A això i aquest teu petit equip de treball amb qui sempre has demostrat fer una pinya màxima. Sou els de la sala de màquines, els que sou capaços de trobar Savinhos, Dovbyks, Tsygankovs i Gazzanigas, que curiosament ara tothom lloa, però que fins ara ningú volia…

Saps que penso Quique?. Que en el futbol espanyol s’ha parlat molt de Monchi, i que per resultats no pot ser d’altra manera, però que si mirem el rendiment assolit amb la combinació de diners i resultats, aleshores aquí manes tu segur. I saps que no ho dic per fer-te la pilota, perquè si algú t’ha collat de veritat a la sala de premsa, aquest potser he estat jo.

Però en tot cas, el darrer dia a l’estadi et veia al mig del camp abraçat als teus jugadors, igual que fa deu anys ho feies amb els de l’Hospitalet. Perquè més enllà de guanyar o perdre, fa la sensació que te’ls estimes. I aquesta manera de fer és la primera gran pedra d’un projecte. Com va ser-ho amb tres anys pletòrics a l’Hospii en aquesta dècada prodigiosa a Montilivi. Enhorabona a tu i als de la sala de màquines! n

Subscriu-te per seguir llegint