Cartes

Josep Iglesias. HOSTALRIC.

Només per curiositat busqueu a Wiquipèdia el verb dialogar, i veureu que us porta a la paraula diàleg, i la defineix com «la conversa entre dues persones motivada pel desig d´entendre´s».

Aquest darrers dies s´ha publicat a la premsa unes declaracions de l´alcalde d´Hostalric, on es mostra «obert a dialogar amb els veïns de la muralla», on diu estar disposat a negociar en quines condicions s´ha d´executar el procés d´ocupació directa per enderrocar els nostres terrats. Només unes puntualitzacions per posar a cadascú en el seu lloc.

Mireu fins a quin punt hi ha «bona predisposició» per part del consistori. El projecte va ser aprovat el 22 de setembre de 2008, i la primera trobada entre el col·lectiu de veïns afectats i ells la vàrem demanar el passat 26 de febrer i es va fer el 6 de març. Ens havien parlat d´una reunió el 6 d´octubre passat que mai es va arribar a fer.

Mireu quin «bon rotllo» hi ha que ja ens varen avisar que, si volíem, hi anéssim amb el nostre advocat. Perquè el seu, ho deixaven clar, sí que hi seria.

Mireu quines «ganes d´entendre´ns» tenen que la primera valoració que van fer dels nostres terrats era de 184,30 ?/m2 i van demanar-ne una altra que la va baixar a 44,49 ?/m2 i ja veurem, si no en demanen una altra que arribi a igualar la seva primera intenció: «cessió voluntària per part dels veïns».

Mireu «quines ganes d´arribar a acords que tenen», que quan els demanem que consti per escrit el compromís de no enretirar les nostres vivendes tres metres endarrere, el regidor d´Urbanisme que es va comprometre a no tirar endavant el projecte sense que això estigués aprovat, ni tan sols ens dóna resposta.

Mireu si hi ha «ganes de ser transparents» que en la darrera carta on ens notificaven l´aprovació de l´ocupació directa, no es fa cap esment al superterreny que ens donaran a canvi dels nostres vells terrats.

Mireu si hi ha «ànims de col·laboració» que tal com ens va fer entendre el regidor socialista, «aquest projecte és tirarà endavant perquè així ho hem decidit».

Mireu si en són de «legals» que ara disposarem d´uns dies per presentar les nostres al·legacions al procés d´ocupació directa. Esperem que no les resolguin com en l´últim ple extraordinari, en el qual l´advocat de l´ajuntament va dir que no calia tractar les al·legacions de dos veïns afectats perquè en el següent punt de l´ordre del dia ja s´aprovava l´ocupació directa i no era necessari fer-ne esmet.

Què n´és de fàcil utilitzar la paraula dialogar, quina llàstima que practicar-la requereixi uns fets que la demostrin. Seguirem esperant.

Per què han anat a Madrid?

jesús domingo martínez. girona.

Sens dubte, la que va tenir lloc a Madrid ha estat una manifestació de la llet, s´han manifestat tots els productors de llet, ja que s´ha tractat d´una protesta única i exclusiva a Espanya, però per què? El principal problema és d´econòmic, són negocis dels quals els ramaders han de viure i han de rendibilitzar-los. Ara mateix estan en suspensió de pagaments, penso que no és alarmisme, és la trista realitat.

A més existeix un important problema amb les importacions de llet. Espanya és deficitària, produeix 6.200.000 tones de llet i consumim gairebé 10 milions de tones, és a dir, som àmpliament deficitaris. En canvi hi ha zones en les quals les centrals no els recullen la llet perquè n´hi ha de sobres. Sens dubte es tracta d´un problema afegit.

Penso que la situació ha de millorar-se via preus. No es pot produir als preus que els paguen la llet, que són al voltant de 30 cèntims, mentre els costos de producció estan al voltant de 40 cèntims, recordem que és il·legal vendre per sota de costos. La primera mesura urgentíssima és millorar això, mantenint tota la traçabilitat i que es llevi l´especulació i s´aturi el dúmping a baixos preus.

Sens dubte tenen raó i espero que els ciutadans comprenguin per què han anat a Madrid i han estat capaços de deixar un dia les vaques sense munyir.

Fer escudella o el conte de mai acabar

ÀNGELA FERRER I MATÓ. girona

En català quan algú repeteix sempre el mateix diem que «fa escudella» sentir-lo o també que és un romancer que repeteix a tothora i sense parar la mateixa cosa i és clar opinem que el seu és el «conte de mai acabar». Doncs bé, és el que el nostre tripartit fa: no para de repetir (des del setembre!? que ara ja estem avançant en el finançament, que l´assumpte de l´Estatut és a prop de solucionar-se? però res de res. Són set mesos i va per vuit, de sentir el mateix i a més, ben amanit amb tota una sèrie de picabaralles no solament amb l´oposició sinó també entre els mateixos components de coal·lició. Pitjor impossible. Els catalans estem d´aquesta «escudella» i d´aquest «conte» fins al monyo.