En els darrers dies, Diari de Girona ha revelat que l'Institut Català de la Salut (ICS) ha d'ajustar al màxim la contractació de substituts per garantir les nòmines. Aquest mateix organisme va enviar a mitjans d'abril un correu electrònic a treballadors de l'àmbit de la primària de Girona informant-los que la nòmina no inclouria el complement del sou que des de 2007 tenen dret a cobrar els empleats que han treballat un mínim de sis mesos seguits. Així mateix, diversos pacients s'han queixat aquesta setmana pel temps d'espera per ser visitats al servei de Digestologia del CAC Güell de Girona, que arriba als vuit o nou mesos. Que l'Institut Català de la Salut hagi de fer equilibris per poder afrontar el pagament de les nòmines, a costa de cobrir les substitucions, i en perjudici del servei assistencial als pacients, no és una qüestió menor. És un símptoma greu. I no serveix l'excusa de la falta d'acord pel finançament entre els Governs d'Espanya i Catalunya. El nou finançament, per bo que sigui, no resoldrà els greus problemes que pateix tota l'administració de la Generalitat, derivats de la brusca baixada en la recaptació d'impostos, però també per una qüestionable gestió de la majoria de conselleries amb despeses innecessàries i sumptuàries. El que més sorprèn és que, amb les greus dificultats que està patint el sistema sanitari català, el Govern calli, l'oposició miri cap a un altre costat i els col·lectius professionals no ho expliquin públicament. ¿O no consideren greu que els Centres de Primària no puguin contractar substituts per atendre, vacances, baixes i altres incidències? O que no es pugui pagar un complement per falta de liquidesa? O que es programin visites amb vuit o nou mesos de demora? Per si no hi havia prou dificultats, ara la Conselleria ha hagut de començar a pagar les indemnitzacions als metges que va jubilar forçosament per un abusrd capteniment que els tribunals de justícia han tombat.
