Assetjats!

JAVIER JIMÉNEZ ROSILLO. SALT.

Ja sabem i tenim assumit que en algunes zones del meu estimat poble la convivència a causa de la immigració és insostenible (i no és demagògia).

Jo en el meu cas particular encara que sé que li passa a molts pares hem d´acompanyar els nostres fills fins a l´últim racó perquè no siguin assetjats, robats, insultats, amenaçats, vexats o fins i tot maltractats per un grup de «magrebins».

La situació comença a ser insos­te­nible, només falta, i com s´acostuma a dir, la gota que ompli el got, és a dir que hi hagi un apunyalament o una violació?

No, no ens posem les mans al cap és simplement la realitat de Salt.

L´últim cas viscut a la Fira del Cistell, noiets gaudint de la festa, que reben amenaces, fins i tot agressions per aquest tipus de personatges.

Que fem els pares? Se´ns va ocórrer demanar solucions al dia següent a la policia local del nostre municipi. No sé si explicar-vos la seva resposta?

Solució, que potser enviarien un policia uniformat o de paisà a veure si veia alguna cosa, jo de moment no he vist a ningú, encara que potser es camufla molt bé.

A la pregunta de què hem de fer, simplement no em donen respos­ta, ja sabem que són menors i que tenen els seus drets, que ells per descomptat coneixen molt bé. Només demano que hi posin remei les persones competents i no deixem que aquest vaixell que és el meu estimat poble s´acabi d´enfonsar, per favor.

Com a conclusió no es pot viure mirant enrere ni cap als costats, sempre esperant que passi el pitjor, perquè el millor no aconseguim veure-ho per enlloc.

Festicurts

Carles Font. Cineclub Diòptria.

Aquest escrit té només la intenció de donar un altre punt de vista respecte a l´article del senyor Thomas Spieker aparegut el dia sis sobre el Festicurts.

És sempre lamentable que una obra anunciada no es pugui projectar com va ser el cas del treball d´Òscar Benácer però des de l´organització creiem que si un dels nostre objectius és la promoció de joves creadors, el fet d´accedir a la demanda de l´autor de no ser exhibit, ja que havia estat seleccionat per Valladolid, s´adiu amb aquests principis. Des del Festicurts sabem a quina lliga juguem, sobretot des del punt de vista pressupostari i de professionalització del festival.

Nosaltres som els primers crítics respecte a l´assistència de públic d´algunes sessions però per tal de resoldre un problema el primer que s´ha de fer és observar la situació amb objectivitat per no arribar a falses conclusions. No es pot citar una frase d´altri retallant-la on es vol per fer-s´ho anar bé. La frase citada a l´article en realitat va ser: En la nit bizarre, una sessió de risc que es feia aquest any per primera vegada, ¿les previsions de públic es van desbordar? Aquesta frase sí que descriu fidelment la realitat ja que la sala de la Cate dissabte a la nit estava plena. Una altra conclusió a la qual s´arriba és que en les sessions on hi havia un director convidat l´afluència va ser massiva, la realitat és que el dijous amb en Ventura Pons no es van assolir les nostres expectatives de públic. La nostra anàlisi té més a veure amb el dia de la setmana i no tant amb el contingut. Els números són freds i s´han d´analitzar però les sessions de dissabte i diumenge van tenir molt públic i les de dijous i divendres no. Esperem que ens segueixin arribant crítiques constructives per poder anar millorant...

Canvi de nom de les vacances escolars

Eduard Boada Gil. CALONGE.

Vaig trobar sorprenent la notícia publicada en aquest diari referent a la recomanació de canviar el nom de les vacances escolars de Nadal i Setmana Santa per Hivern i Primavera. En un primer moment em va recordar l´intent fracassat dels revolucionaris francesos del segle XVIII, que també canviaren el nom del calendari «per fer-lo més ecològic» (floreal, termidor, etc) i menys vinculat al cristianisme. Diuen que és per no ferir certes sensibilitats però no passa res si en fereixes d´altres vinculades a les nostres arrels culturals pròpies.

Per altra banda trobo la mesura poc pràctica ja que aquestes vacances continuaran tenint el seu nom a la resta de calendaris laborals i, per tant, la gent les continuarà anomenant pel seu nom natural.

Espero que no reixexi tan peculiar recomenació o, pel contrari, al seu èxit li seguiran altres iniciatives tan desnaturalizades com la de canviar el nom del diumenge (que procedeix del llatí dies domini), o treure la festivitat del diumenge i canviar-la per la del dilluns que és un dia neutral entre cristians, jueus, musulmans i agnòstics, etc.

Si en nom de les diverses sensibilitats continuem cedint i perdent costums i tradicions acabarem per perdre la llengua catalana perquè en definitiva als immigrants els resultarà més pràctic a­pren­dre solament el castellà, que està més estès.

Vacances escolars i festes tradicionals

NUri Boadas i Hernández-SonSECA.

GIRONA.

Senyor director, m´adreço a la meva societat gironina i catalana que observa desconcertada com els seus dirigents educatius volen canviar la denominació i potser el calendari de les Festes de Nadal i Setmana Santa per meres vacances escolars. Tot i que no em sorprèn, per la tendència laïcista que estem patint, em sembla un empobriment respecte al que suposa celebrar unes festes plenes de sentit en un entorn alegre i compartit. Precisament la persona que treballa i que estudia donant relleu a la seva tasca diària pot després valorar un merescut descans. El cristià creient sap que treball i festa poden ser viscudes amb un sentit religiós i que això no el separa de les altres persones sinó que el fa més comprensiu amb aquelles que ho viuen d´una altra manera.

Demano doncs que es respecti el caledari litúrgic en les vacances escolars i així poder exercir el dret a viure en família uns festes tan arrelades a casa nostra. Moltes gràcies.