Alguns afirmen encara que la lletra amb sang entra. El despotisme arrela amb facilitat. Quan no hi ha imaginació s'imposa la jerarquia. I això pot passar en l'escalafó militar, religiós i empresarial. Quan el principi d'acció es redueix al compte de resultats, pels passadissos i despatxos deambulen homes robot. Afortunadament hi ha maneres més generoses, justes i intel·ligents d'instruir, i molts mestres i gent pacient disposats a aplicar-les, a educar en el lleure. Gràcies a aquesta gent hi ha futur. La vida es regenera i de la putrefacció sorgeixen brots verds. Només així s'explica que en plena dictadura es forgés, silent, un artista de la talla de Francesc Torres Monsó, autor de l'escultura Les Lletres Toves, que comunica al primer impacte visual una idea plàcida de la instrucció, un inconfusible missatge llibertari. Aprendre de lletra no ha de ser mai una tortura, sinó un joc intel·ligent, una activitat creativa. Les Lletres Toves tenen una textura de gominola, de gelat fonedís, de rellotge tou dalinià. Però si un les toca pot comprovar que estan tallades en duríssim acer, preparades per resistir les envestides dels capquadrats, que hi topen de cap, com una vaca cega.
