El senyor Fèlix Millet, les males llengües i els acudits més o menys galdosos el bategen ara bitllet, o millonet, seria un representant d'aquest orgull classista de tota la vida dels senyors amb possibles? L'home explicava amb satisfacció que ell formava part de les 400 famílies que dominen el cotarro a les Barcelones. Venia a dir: ens trobem a tot arreu, en els millors llocs, s'entén, i sempre som els mateixos. Són aquells que dirigeixen la vida econòmica, política i cultural del país.
Llavors, qualsevol que entra en aquest cercle i és un nouvingut, com el miren, per quina mena de viacrucis passa per ser acceptat? Passa el mateix a Girona, quan hi ha gent que per parlar amb tu vol saber els teus antecedents familiars i penals, i el teu número de DNI? Una explicació de per què aquest home del Palau de la Música, amb un gran patrimoni personal, podria haver fet el que l'acusen de fer, desviar fons per viatges a les Seychelles, obres a cases de la seva propietat amb diners d'altres, cotxes cars, i compres i vendes de propietats amb quantiosos beneficis al seu favor, seria que volia ser una mena de mecenes de tot, dels partits polítics, de la societat en general; que volia estar molt per damunt de la resta dels mortals? Seria una possible explicació. Potser a l'home li calia marcar diferència amb la classe mitjana, que es deleix per tenir un Mercedes classe M, com el que té o tenia ell.
Escena a casa nostra. Un casament entre gent de les nostres comarques. Els pares del nuvi li pregunten al seu millor amic si la núvia és bona per a ell. Però, de fet, no li pregunten això, si creuen que la noia és una bona persona i la seva gent són bones persones, més o menys com tothom. De fet, li estan preguntant si la núvia és digne del seu fill perquè el seu fill ha de tenir allò que diuen en castellà "un buen partido". La gent que reivindica la classe, el naixement, de vegades té tendència a mirar des de dalt la resta dels mortals. Hi ha gent que pensa que per tenir diners, per ser d'allò que diuen de bona família, ja ho tens tot solucionat. I que més enllà, perdones la vida a tothom, si et dignes a parlar amb plebeus que no són de la teva condició. Al classisme se li afegeix l'esnobisme. A la vida aprens que les persones valen més enllà dels diners o la posició que tenen. Valen en relació amb allò que t'ofereixen com a persona, als valors humans que desprenen quan t'hi relaciones amb ells. La gent classista viu en una bombolla tancada i falsificada, sense acceptar que la condició humana no depèn de l'economia o el naixement. Per sort, no és el mateix ser de classe alta, que tenir classe. No és el mateix tenir una educació, que ser educat.
