Cartes

Ja hi ha un mort!

JOSEP EXPÓSITO ALONSO. GIRONA.

Fa temps que els veïns de Santa Eugènia, i concretament els veïns de la plaça del Barco, estem demanant més seguretat al barri, no només mitjançant l´associació de veïns sinó també dels mateixos veïns. Després d´haver mantingut diverses reunions amb els representants de l´Ajuntament de Girona, aquests van trobar una possible solució, la de posar agents cívics, que van començar aquest estiu que acabem de passar, a patrullar en parelles pel barri i si es trobaven amb algun problema l´intentaven solucionar, en cas de no poder es posaven en contacte amb la polícia local o autonòmica segons la gravetat del fet, de dos agents es va passar a un i ara ja no es veu.

La plaça del Barco fa uns anys (no gaires), era una plaça d´enveja per a tots els barris de Girona, tenia un vigilant (el Sr. Juan) que hi era gairebé tot el dia, controlant no només els nens que corrien i jugaven a la plaça, sinó també a la resta d´usuaris d´aquesta, amb l´objectiu que respectessin les plantes, els lavabos, la neteja, les persones i famílies que prenien el sol i la fresca en els seus bancs, etc. Eren uns altres temps.

La nit de divendres a dissabte, en una discussió, va resultar mort un jove veí del barri, en la que no fa gaires anys era una ­plaça que per ser molt bona, neta i tranquil·la, era l´enveja dels altres barris, una plaça que actualment fa pena de veure, sobretot els caps de setmana, per la brutícia existent, ampolles trencades, papers, ­cartrons, excrements de gossos, etc. I per si fos poc, la tan denunciada falta de seguretat.

Amb la seguretat que s´argumentarà com un cas desgraciat i aïllat, i potser tenen raó, com han estat també desgraciats i aïllats uns altres casos no tan greus, que han succeït i que estan succeint per desgràcia força sovint, que han deixat de ser aïllats per passar a ser habituals.

Si us plau, a qui pertoqui, ajuntament, policia local, policia autònomica, hi posin solució, perquè no tinguem un altre fet tan greu i lamentable com aquest.

Les preferències

d´Olot TV

Julio Pérez Rodriguez. OLOT.

Dissabte vaig assistir a un dels actes més emotius, suposo que per a tots els olotins, però especialment per a mi, que com a exregidor de l´equip de govern, he participat per aconseguir que finalment Olot tingui un nou hospital. Vaig compartir amb centenars de persones l´alegria de veure una il·lusió fer-se realitat, com molt bé va dir l´alcalde Lluís Sacrest que, sincerament, és el principal impulsor i l´ànima d´aquest nou hospital. Vaig escoltar els parlaments de les autoritats i també els comentaris del públic. Il·lusió i també emoció compartides per tots cantons. Recordo amb especial afecte les paraules de la consellera de salut Marina Geli que, deixant de banda els discursos ­oficials, va saber transmetre l´emoció del que significava aquell acte.

He pogut rememorar les seves paraules després, llegint la premsa i també escoltant-les de nou en la crònica de Ràdio Olot, però no les he pogut veure en el resum que Olot TV fa de l´acte. Per a Olot TV la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, la persona que ha cregut i ha donat suport amb més convenciment les nostres propostes no existeix.

Ara, sí que van trobar el temps i l´espai per fer sortir aquells que no tenien res ni important ni interessant a dir, com són el diputat Xuclà i el Sr. Corominas, tots dos representants de CiU, als quals es dedica la meitat del reportatge, perquè puguin explicar en pantalla les petiteses politiqueres i les manies persecutòries a les quals ens tenen acostumats.

Quina llàstima que hagin deslluït un acte tan important per a la ciutat.

Platja d´Aro. L´especulació

lluís boada vall-llosera. vilablareix.

És trist veure com la nostra «seva Costa Brava» té el territori condicionat pels interessos particulars. Ho dic perquè he vist que la cala de sa Conca, l´última platja i pineda que tenia possibilitats de conservar-se una mica natural, ara es troba urbanitzada i s´hi permet que les propietats arribin fins al llindar de la sorra.

L´Ajuntament de Platja d´Aro, el rei de la tolerància de l´especulació urbanística no ha sigut sensible a la proximitat del preciós passeig que ens deixà el Sr. Ensesa.

Pobra Catalunya. És trist però és la sensació que et causen aquets fets en veure que deixem a les pròximes generacions un paisatge natural degradat.