ingú dubta de les qualitats de l'esport per afavorir la salut. Però hi ha ocasions, que comencen a ser massa freqüents, en què l'esport pot perjudicar seriosament la salut. Em refereixo a pràctiques esportives d'alta competició que, cada vegada més, s'inicien en edats més primerenques. Sembla com si, per arribar a l'elit esportiva, calgués començar la pràctica en els planters dels clubs i organitzacions al començament de la vida. En alguns esports, l'entusiasme dels pares i famílies, i la seva constància a dur els fills als entrenaments, fan somiar en la possibilitat que en surti algun dels herois socials que són avui els esportistes d'elit. Rafa Nadal pot ser un exemple si hom ignora la seva fitxa sanitària. Fa pocs dies, el Comitè de Bioètica de Catalunya ha alertat sobre alguns perills que amaga aquesta pràctica que, d'entrada, sembla tan saludable. ¿Es té en compte, per exemple, la voluntat dels menors per prosseguir una carrera plena d'obstacles i sacrificis? Més encara quan aquests obstacles i sacrificis poden suposar seriosos efectes negatius sobre la vida i la salut dels menors implicats.

Hi ha esports concrets que, a més, tenen la seva pràctica limitada a l'edat adolescent: els grans campions son, necessàriament, persones joves i d'aspecte esprimatxat. Un exemple és la gimnàstica rítmica. Han de suportar entrenaments intensius que ocupen hores i hores, per interès i gaudi d'uns adults o els colors d'un club. El preu és elevat. Moltes d'aquestes noies pateixen retards en el creixement i el desenvolupament biològic de l'àrea reproductiva. Amb la natació passa quelcom semblant. Les millors marques exigeixen un entrenament intensiu abans d'arribar a la pubertat. Fa la sensació que, sense proposar-s'ho, es dóna més valor a l'èxit d'un club que a la salut integral d'una persona. Quan s'apliquen aquests entrenaments intensius en adolescents, s'està actuant sobre personalitats en procés de formació i, naturalment, immadures per assimilar l'èxit i per tolerar les frustracions. La repercussió sobre la salut mental pot ser una altra greu conseqüència: alteracions en les relacions socials, en l'estat anímic i en l'autoestima, i, més greu encara, trastorns en la conducta alimentària (anorèxia especialment).

Per això cal insistir en els principis de la bioètica i cal vetllar per evitar aquests abusos que, en nom d'un esport saludable, tenen lloc en menors. Des de l'ètica es propugna la beneficència (actuar fent el bé) i es condemna la maleficència. I, a més, es demana que cap nen o nena es vegi forçat a pràctiques esportives sense el seu interès ni consentiment explícit. És un repte del nostre món. Les autoritats esportives, educatives i del benestar i protecció a la infància han de vetllar a fi de que així sigui.