Cartes

de les illes Formigues?

Francesc Benaiges i Samarra. Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palamós.

Jo crec que ha arribat el moment de saber qui és qui en aquest procés de discussió de la Reserva Marina d'Interès Pesquer de les illes Formigues-Costa Brava.

Saber qui és qui, perquè el que no es pot fer és manipular i enganyar la gent de Palamós, d'una manera tan barroera i mancada de rigor. Voldria recordar el paper del sector pesquer en el nostre municipi, un poble on la tradició pesquera està arrelada des de temps immemorials, i que ha suposat crear una riquesa econòmica i cultural que moltes poblacions veïnes voldrien tenir en aquests moments. No cal recordar que la pesca, a part de constituir un sector econòmic rellevant a Palamós integrat per moltes famílies que en depenen directament o indirectament, ha ajudat a crear una oferta gastronòmica de primer ordre de la mà d'uns professionals de la restauració que s'han recolzat majoritàriament en els productes pesquers de la flota local. Per cert, no voldria passar per alt la competència en el medi marí i en el comercial de la pesca amb fusell (una activitat estrictament catalogada com a esportiva o de lleure) un grup dels quals es manifesten contraris a la protecció del nostre medi natural. I dic competència en mar perquè assoleixen captures copioses que després comercialitzen i arriben al consumidor sense cap filtre legal. No consisteix precisament en això el furtivisme?

El sector pesquer palamosí és conscient que la seva activitat no manté un equilibri extractiu acceptable, i per això està disposat a endegar les accions necessàries per arribar al grau de sostenibilitat que asseguri la continuïtat de la tradició pesquera a Palamós.

Pel que sembla hem topat amb un grup de gent que tant se'ls en fot els pescadors, la seva cultura i l'aportació de riquesa al nostre poble. Tan sols volen seguir gaudint de l'espoliació que porten exercint sobre el medi marí, del qual es vanaglorien i es declaren efervescents defensors. Bé, doncs que ells segueixin massacrant els recursos marins, i amb els diners que en treguin se segueixin pagant unes "merescudes" vacances a costa del nostre bé més preuat: la nostra mar.

I així acabarem dient: Adéu, Palamós.

Gràcies, Ajuntament

de Girona

Joan Forasté i Domingo. GIRONA.

Així encapçalo aquest escrit perquè a partir que es converteixin diversos carrers i avingudes del barri de Sant Narcís en zona blava, tot aquest sector millorarà molt.

Espero que tota la recaptació serà invertida en millores per al nostre barri, com per exemple, que la neteja dels nostres carrers serà feta cada dia, en comptes de fer-ho un cop per setmana.

La seguretat serà més eficaç, ens posaran més policia municipal vigilant i no només cobradors de zona blava.

La poda dels arbres serà una tasca que es farà periòdicament, evitant així que les branques no entrin en les finestres ni tapin els fanals de la llum, i sobretot evitant que pugui caure a la via pública amb el perill que això comporta envers les persones que hi vivim a Sant Narcís. Cal dir que fins ara es fa cada 10 anys o més.

Els embornals es revisaran també periòdicament, especialment quan les fulles dels arbres cauen, i així evitar que quedi tapada la xarxa del clavegueram, i que quan plogui no s'inundin carrers o avingudes. Avui mateix, la majoria són tapats, per fulles, papers i altres elements gràcies a la manca de neteja.

En tot el sector espero que posaran més fanals o punts de llum i especialment a la plaça de l'Assumpció. Tots sabem que al nostre barri li cal una bona il·luminació, que tal i com està ara, li manca molts punts lumínics.

Podria allargar més la llista però crec que amb tot el que he exposat em donaria per satisfet que un dia no massa llunyà, els diners recaptats gràcies a la zona blava, contribueixin a una millora del barri i no només de l'Ajuntament. Gràcies.

La MAT se'n va a Madrid

Francesc Xavier Quer Bosch. Alcalde de Crespià. President de l'Associació de municipis MAT (AMMAT).

Doncs resulta que al final, de tot això del soterrament de la MAT, ni parlar-ne. Un cop els alcaldes han tingut la feina feta per recolzar l'opció tècnica del soterrament, ni la Generalitat ni el Parlament s'atreveixen a discutir-lo, tal com s'havien compromès. No serà que ara no hi ha arguments prou sòlids per defensar tècnicament la línea aèria?

Però amb l'incompliment dels compromisos adquirits amb els alcaldes no n'han tingut prou. A sobre han presentat les seves conclusions com una gran solució fruit del consens amb els ajuntaments. Presentant la compactació, reivindicada des del començament, com una novetat. I també, presentant com una modificació del projecte consensuada amb els ajuntaments, unes adequacions del traçat presentat per REE, i que els alcaldes ja havien fet saber al Govern i a REE, que no acceptaven com a solució tècnica.

Tot plegat, un despropòsit més a sumar al conjunt d'estratagemes utilitzades per justificar el projecte de la MAT davant dels ciutadans. Sembrar dubtes i falsedats, per recollir kilowats.

La MAT se'n va a Madrid, deixant novament els alcaldes sols fent d'escut davant del territori afectat, per afrontar un projecte que mai han demanat, i que els diuen que és una qüestió d'Estat. On ningú els ha ajudat ni escoltat, amb la seriositat i respecte que una qüestió d'aquest tipus és mereix.

Bé, si som justos, ni els alcaldes ni els ciutadans afectats, sols davant d'una qüestió d'Estat no hi han estat mai, només han estat mal acompanyats.

Ara ens caldrà cercar noves companyies i complicitats fora del país, tant de bo en trobem de millors.

Per pagar, que no sigui

Judit Xiberta i Armengol. RIUDELLOTS DE LA SELVA.

Els divendres tinc classe de màster a la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG. Doncs anant cap a classe sempre mitja hora abans (a causa de les poquíssimes places d'aparcament que hi ha en aquella zona) em trobo aquest divendres passat que tot el carrer de la Creu és zona blava. Com s'atreveixen a posar zona blava davant d'una facultat que amb prou feines trobes aparcament? Ho trobo indignant. Ara m'imagino els pobres estudiants que han de venir amb cotxe cada dia... La Facultat de Montilivi té un munt d'aparcament, la de Lletres és una catàstrofe, i ara només faltava això, per si no ens tenien prou abandonats en aquesta facultat. Mentre l'Ajuntament s'omple les butxaques de diners, els altres que vagin pagant. I per no esmentar que les grues estan arreplegant cotxes en aquella zona cada dos per tres. A mi ja se me l'ha endut tres vegades. Estarà contenta la senyora alcaldessa. Amb el sou que cobro de becària no en tinc ni per pagar les multes. Acabaran convertint Girona en una font de diners, però ep! aquests diners els pagarem nosaltres, això sí. Mentre el poble pagui...

El carrer Bellavista

Quim Torramadé. GIRONA.

El carrer Bellavista és un dels carrers més bruts de Girona, i no pas per l'incivisme dels seus veïns, sinó per la desídia de l'Ajuntament, paraula que, segons el diccionari, significa "manca d'activitat per negligència o incúria". La brutícia s'hi va acumulant dia a dia, mes a mes, fins que fa crosta i, aleshores, ja no es pot treure amb una escombra, sinó que s'ha de fer servir el pic i la pala. Sembla increïble, però, malauradament, així és, en realitat. Els veïns ens hem queixat moltíssimes vegades, però ni cas, i a la regidora de barri sembla que tot plegat ni li ve ni li va. Fins que un dia, un operari del servei de neteja ens va dir tota la veritat, que no el podia escombrar perquè el carrer Bellavista no li apareix al plànol de la ciutat. Doncs bé, si aquest és el problema, que l'Ajuntament el doni immediatament de baixa de tots els impostos i taxes municipals!