Com tenir la consciència tranquil·la en un món on, entre altres obligacions morals quotidianes, hi ha les de reciclar les escombraries, la de recollir la caca del gos, la d'ajudar una ONG, la de no menjar carn d'animals en perill d'extinció, la de no gastar més aigua o més electricitat de les degudes, la de comprar només en botigues de comerç justÉ? A més, si vols ser un bon ciutadà, has de formar-te una opinió sòlida sobre la Llei d'Economia Sostenible. Tot això per no parlar d'una infinitat de situacions polítiques a les quals no es poden tancar els ulls sense sentir una punyalada en la consciència. Però suposem que has reciclat, que has recollit la caca del gos, que has subvencionat una ONG, que no has menjat tonyina ni anguila, que no has tirat de la cadena més vegades de les degudes ni t'has recreat a la dutxa, on només utilitzes, per cert, sabons ecològics. Suposem, en fi, que portes un comportament exemplar des que t'has aixecat del llit. Però vet aquí (què dimonis voldrà dir vet aquí) que arribes al semàfor i ensopegues amb un pobre concret, i no una mera abstracció, venent mocadors de paper. És la teva oportunitat d'ajudar un ésser humà amb ulls i amb boca i potser amb barba de tres dies i amb nom. Li pots preguntar el seu nom. Resulta que es diu David, com el teu fill petit, i que ve de l'Equador. Dóna-li un euro i toca el dos, cony, no et compliquis la vida. Però és que jo, de jove, pensava que als pobres no se'ls havia de donar almoines, sinó armes. De jove pensaves moltes tonteries, noi, perquè tenies tot el temps del món per rentar la consciència. Ara has de guanyar-te la vida i reciclar les escombraries i recollir les caques del gos, etc. Tot això sense comptar que el nen petit, David, va fatal al col·legi (segur que perquè no li dónes l'atenció que requereix) i que la mare de la teva dona ha patit un ictus i que els últims anys, sense adonar-te'n, t'has posat en més deutes dels aconsellables. Que difícil, no?, aixecar-se amb la consciència tranquil·la i mantenir-la en aquest estat durant tot el dia. Que difícil la relació amb el món, amb la realitat. Si per a la declaració d'Hisenda necessites un assessor, què necessitaries per entendre el Govern sencer?
