Cartes

Quim de Palol i Sílvia Busquets. GIRONA.

Tenim una filla de divuit mesos que desgraciadament necessita els serveis d'un centre de desenvolupament infantil i d'atenció precoç. El mes de novembre passat el pediatre del nostre CAP ens va adreçar al CDIAP - SAP - Gironès (carrer Riu Güell, 108 baixos, Girona), centre que està subvencionat per la Generalitat de Catalunya (Departament d'Acció Social i Ciutadania), i en pocs dies ens donaren hora perquè la nostra filla comencés el procés de valoració per poder fer un diagnòstic i valorar el tractament necessari per al seu cas. Fins aquí, tot correcte i molt ràpid, ara bé, la nostra sorpresa va ser quan al cap d'un mes ens donaren els resultats. No en tens prou que et diguin que sí, que la teva filla té un problema que s'ha de tractar i que el millor és començar de seguida, i que a continuació et diguin, però de moment està en llista d'espera. Com? Saben que té un problema i que el millor per a ella és que es comenci el tractament de seguida però com que no tenen personal...

Com un departament anomenat Benestar i família pot permetre que una criatura que té tota la vida per endavant pugui estar en una llista d'espera per tractar un problema que amb ajuda es podria solucionar? Senyora consellera Carme Capdevila, espero que pregui nota de la nostra impotència a l'hora de sentir notícies com aquestes i prengui les mesures que cregui convenients, com augmentar el nombre de professionals en aquests centres que tant poden ajudar els nostres fills i filles.

Agraïment als ceramistes i els botiguers de la Bisbal

DOLORS VILAGRAN AMAT EN REPRESENTACIÓ DE TOTS ELS PARES DEL CENTRE JOAN RIU DE SANT GREGORI.

El mes de desembre passat els residents del centre J. Riu per a discapacitats varen anar d'excursió a la Bisbal amb motiu de visitar les fàbriques i les botigues de ceràmica. En la trobada es va comentar que pensaven fer un pessebre vivent i que si tenien alguna peça malmesa podrien aprofitar-la. Els fabricants i venedors van abocar-s'hi del tot i els nois tornaren al centre carregats de material, enter i molt bonic.

És sabut de sempre que la Bisbal és de tradició molt antiga i pionera en el tema de la ceràmica. I podem trobar gran varietat de conceptes; des de la típica peça clàssica, o temes més innovadors, com és la monococció que consisteix, segons m'han dit, a coure la peça un cop acabada i decorada, així et poden fer peces úniques i personals. El que no sabíem nosaltres és que, a més d'artistes, són gent generosa i és per aquest motiu que la gent del centre, juntament amb els pares, volem agrair-vos el gra de sorra que heu posat en aquest pessebre.

Sovint solem caure en el parany que als incapacitats tot se'ls ha negat, més en aquest Nadal; els nois i noies del centre J. Riu s'han sentit i han estat els protagonistes i els pares i treballadors ens hi hem il·lusionat.

La ceràmica de la Bisbal ens recordarà cada Nadal el vostre poble i el vostre gest. Moltes gràcies.

Sarfa, bon servei de mobilitat?

JACQUELINE MICÓ-KRUST. GIRONA.

El dia de Nadal, estava asseguda, a Platja d'Aro, davant una tassa de til·la i un croissant... La til·la era per minorar l'enrabiada, i el croissant, per compensar...

Feia uns dies, saben, havia d'anar a Platja d'Aro per Nadal i, per si hi havia un horari restringit d'autobusos, vaig trucar a la Sarfa. Una senyoreta molt amable em va dir que només hi havia tres busos al matí, un a les 9, a les 11 i a les 12 l'últim.

Pensant en la possibilitat d'un despistament (tinc 74 anys i experiència), cap a les 11 vaig trucar per confirmar. Ningú va contestar, malgrat que l'horari restringit era de 10 a 2/4 de 12. A les 11.15 vaig anar cap a l'estació d'autobusos. Tot tancat. A 2/4 de 12 va arribar una noia que, després de ser interrogada, em digué: Que venia a tancar (el que ja estava tancat) i que l'últim bus era a les 11 h.

No cal que els expliqui el mal cafè que em va agafar de moment... Vaig agafar un taxi (sort que portava diners i que el taxista era d'allò més amable) i, abans que, com és Nadal, em passés la calorada, vaig escriure aquesta carta de soberana protesta, per un servei tan deficient, però sobretot, tan enganyós. Jo no tenia per què gastar 50 euros en un taxi, que per altres coses em fan falta, per culpa d'una mala i errònia informació.

Potser fóra bona cosa que una altra companyia de bus (Teisa, p.e.), amb una bona competència, fes anar més drets els que no tenen el sentit de la feina responsable i massa exacerbat i sempre necessiten un pal al damunt!

És el meu desig per a aquest nou any!

Gràcies a tots i a totes

maria ortega i jordi vilanó. CASSÀ DE LA SELVA.

Vaig ingressar un dimarts de setembre a l'hospital Josep Trueta de Girona, procedent de l'hospital Santa Caterina, embarassada de menys de 32 setmanes del que havia de ser el nostre primer fill i en situació d'amenaça de part, amb tot el desconeixement i emocions que això comporta; tot i que en aquells moments eren majors els sentiments d'angoixa i preocupació davant dels possibles riscos atesa l'extrema prematuritat i l'agreujant afegit del baix pes del nadó.

Per a mi van ser sis dies d'ingrés i per al nostre fill, en Lluc, cinc setmanes. Tot va passar ràpid i a poc a poc, alhora, però res no ha impedit que recordem bé els noms i les cares de totes les persones que ens van atendre a urgències, sala de parts, quiròfan, planta de maternitat i UCI pediàtriques amb una gran professionalitat i un tracte personal immillorable. Ens hem sentit compresos, estimats i molt ben atesos i creiem que el millor agraïment que es pot fer a una tasca professional ben feta és fer-ne difusió i avui, a través dels mitjans de comunicació que ens ofereixen aquesta possibilitat, així ho fem. És tan important la tasca d'aquests professionals que si avui podem dir que en Lluc és amb nosaltres és gràcies a ells.

És per això que amb aquesta carta volem retre homenatge i fer extensiu el nostre agraïment a totes aquestes persones que ens han fet costat. Gràcies especials a tot el personal de l'hospital Dr. Josep Trueta per la seva atenció durant el part i a posteriori i també moltes gràcies pel tracte rebut al CAP de Cassà de la Selva i l'hospital Santa Caterina durant tot l'embaràs.