Avui, 2 de febrer de 2010, com cada any, en el transcurs del Dia de la Marmota, unes 17.000 persones s'han congregat a la petita localitat de Punxatawney (Pennsilvanià) per veure com el president del Club de la Marmota despertava en Phil a les 7 hores i 22 minuts del matí. Ara bé, no calia ser meteoròleg per saber que l'animaló veuria la seva ombra, perquè el cel era ben net de núvols. Per tant, i ja van uns quants anys de decepcions consecutives, hi haurà hivern per sis setmanes més. Aquí, almenys a l'Empordà, ha passat el mateix; però no em refereixo pas a la marmota Phil (perquè no en tenim), sinó a la Candelera, perquè ha rigut i per tant el fred encara és ben viu. O sigui, que ens haurem d'abrigar fins a l'equinocci de primavera.
Dit això, i sense que tingui res a veure amb l'anterior notícia, cal apuntar que en Marc guanya el duel dels germans Gasol a la NBA. Els Grizzelies del primer han derrotat els Lakers d'en Pau per 95 a 93. Simultàniament, i sempre dins de l'àmbit del bàsquet, el CB Sant Josep fitxa el nord-americà Dreke Bouldin. I pel que fa al futbol, el Barça aplega més de 5.000 persones a Palafrugell en el transcurs d'un entrenament en aquesta localitat gironina. I pel que fa al món del motor, Felipe Massa ratifica el domini de Ferrari al circuit de Xest. Ara bé, pel que fa a la meteorologia cal dir que Salt i Banyoles van acumular al voltant de dos centímetres de neu als carrers. I ja en l'àmbit polític s'ha de destacar que Carretero torna a liderar Reagrupament.
Tanco la pàgina web del Diari de Girona i encenc un cigarret. Avui, com alguns dimarts al matí, no tinc feina. Decideixo que ja és hora de sortir al carrer i em poso l'abric i la bufanda (fot un fred que pela). Ep!, agafa la cartera perquè has de passar pel caixer. Després, m'aturo a l'estanc i compro un paquet de tabac. Al caixer no hi ha ningú i en faig via. Compro el diari a la llibreria i el pa a la fleca. A plaça (mercat municipal cobert) veig una palaia molt maca a la peixateria i carxofes i un enciam ufanós a la parada de fruita i verdura. Sí, és cert, em cuido, perquè si no ho faig jo, no ho farà ningú. Val més gastar-se els diners en menjar bo i fresc que no pas en potingues. Som el que mengem!
Torno a casa i ho poso tot a la nevera. Encara tinc els plats d'ahir per rentar i el llit per fer, però ara no en tinc ganes. El que em ve de gust és anar a fer un tomb. Em torno a posar l'abric i la bufanda. Compte, no et deixis les claus a dins! Travesso el poble fins al passeig marítim i miro el mar: quiet com una bassa d'oli. Avui les barques podran anar fins ben lluny i pescar força. Enfilo el camí de l'antic embarcador (ara port) i miro l'aigua: neta, transparent. Deu estar glaçada! A aquesta hora no hi ha gaire moviment, només el dels camions que porten pedres per reparar els estralls del darrer temporal. Mira, el cormorà (no sé si n'és un, perquè no hi entenc, d'aus marines) s'ha cabussat a la recerca de peixos. Per on sortirà, per la dreta, per l'esquerra? Coi, com aguanta, aquest animaló!
Al cap de mitja hora, torno a ser a casa. Ara sí que haig de fer el llit i rentar els plats. I ventilar una mica el pis. Abaixo el termòstat, obro les finestres, poso música (un CD amb 39 temes de rock britànic dels anys 70) i vaig per feina. Per començar, sonen els Who (I am The Sea). Després vindran The Real Me i Quadro?phe?nia. Em conec el disc de memòria, perquè deu fer... quants anys?, potser més de trenta que l'escolto força sovint. Ara ja no es fa música com aquella. Vinga, i ara els plats. Ho veus?, era qüestió d'un moment, només calia posar-s'hi. I ara a pelar les carxofes i un parell de patates. Un cassó al foc amb aigua i una mica de sal i que bulli. L'enciam i la palaia els faré després, abans de la una.
Havent dinat, poso els plats a l'aigüera i encenc un altre cigarret (et queda xarop per a la tos? Sí, encara n'hi ha una mica). Els 39 temes rock encara no s'han acabat, però poc li falta. Ara sona All Right Now, dels Free, del 1969. Em vaig comprar el single de rebaixes per 25 pessetes d'aquella època. O sigui, gairebé el paleolític inferior. Déu meu, com passa el temps! Apago el cigarret i vaig a rentar-me les dents. Quan surto del lavabo, obro el correu: res. Segurament, no tindré feina fins demà. De moment, però, res de res. Potser que aprofiti el temps per escriure un article i demà serà un altre dia. A veure...
"Avui, 2 de febrer de 2010, com cada any, en el transcurs del Dia de la Marmota, unes 17.000 persones s'han congregat en la petita localitat de Punxatawney (Pennsilvanià) per veure com el president del Club de la Marmota despertava en Phil a les 7 hores i 22 minuts del matí..."
