Em van explicar una bonica història. Un rei d'un país llunyà, i en un temps indeterminat, va convocar un concurs de pintura entre els seus cortesans. El tema era la "pau perfecta". Van quedar dos quadres finalistes. En el primer s'hi representava un bonic paisatge, amb un llac tranquil i benigne, amb unes muntanyes arrodonides, i uns paratges verds sota un cel blau sense núvols. Inspirava pau, certament. En el segon quadre, el paisatge era ben diferent: unes muntanyes escarpades, amb un cel fosc de tempesta, i un violent saltant d'aigua que es precipitava sobre un torrent de malfiança, sense cap objectiu clar. Però, en aquell quadre, darrere la cascada, en una escletxa entre les muntanyes, es podia veure unes fulles verdes, un niu, i un ocell que, malgrat l'esfereïdor entorn, es mostrava tranquil i en pau. El rei va escollir aquest segon quadre com a model de pau perfecta.
Què és la pau? Pot existir aquesta "pau perfecta"? Cada vegada és més difícil definir la pau. A vegades la pau no és més que por, canta Raimon. En sabem prou els qui tenim ja certa experiència de vida.
La pau, en aquesta història, és aquesta capacitat de viure tranquil amb un mateix malgrat l'entorn. Per tant, cal començar per la pau interior. "Si no estem en pau amb nosaltres mateixos, no podem guiar els altres cap a la pau", escrivia Confuci. I és que si mirem al nostre entorn, podem perdre aquesta pau interior. El nostre món pot semblar el paisatge aterrador de la pintura guanyadora: agressivitat, doble joc, mentides, falses promeses, enganys, prevaricació, corrupció ... Només cal llegir els mitjans de comunicació. La desesperança i la desconfiança són enemigues d'una possible pau interior. Vivim en una situació de voràgine de maldats que produeix greus destrosses en l'entramat social, i afecten directament les actituds i comportaments de les persones. Es va arribant a situacions crítiques de desesperança. On anirem a parar?
La pau en el quadre guanyador d'aquesta història només es troba si hom dedica estona a contemplar la pintura. Només es pot intuir la presència de pau des de la capacitat per fer un silenci interior i acceptar la soledat enriquidora de la reflexió. La pau es fonamenta en la bondat, la veritat, l'estimació... Només serà possible la pau interior si hi ha esforç personal per crear un ambient de bonança al nostre voltant.
Caldrà aprendre a llegir els diaris amb l'esperit amb què aquell rei jutjava les pintures del concurs. Cal cercar la pau. Doncs, amb paraules de Gandhi, "no hi ha camí per a la pau; la pau és el camí".
