Diuen que les bones taronges són de València, i que els bons plàtans vénen de Canàries. Diuen que el bon massapà és de Toledo i que no hi ha torrons com els d'Alacant. I, avui, vigília de Sant Jordi, hauríem de dir que els bons llibres són de paper.
Jo no sé gaire què passarà amb això dels llibres digitals. Em volen fer creure que tindran tants avantatges i comoditats. No ho sé. Jo no m'imagino omplint una de les meves millors estones d'oci davant d'una pantalla que em va passant, de forma electrònica, les frases d'un text. I és que jo necessito que al fet de llegir (acte governat pel sentit de la vista) s'hi afegeixi aquella percepció olfactiva que diferencia un llibre d'un altre, en funció del tipus de paper i de la tinta emprada. Per tant, faig intervenir-hi també el sentit de l'olfacte. Però vaig més enllà si hi faig intervenir el tacte. Les meves mans poden acariciar un llibre abans de comprar-lo, i m'ajuden a travar-hi amb ell una certa complicitat. Les tapes toves del llibre barat però amb ric contingut, o les tapes brillants i setinades d'un llibre que fa bonic i que, potser, té escàs contingut. O aquell tacte venerable del llibre vell... Tinc una especial predilecció per aquell petit lot de llibres que eren de la iaia. Aquelles tapes han estat tocades amb estima i gairebé amb unció per les mans dels meus avantpassats.
I no voldria deixar de banda el sentit de l'oïda. Quan passo les pàgines d'un llibre m'arriba aquella suau remor que m'identifica, sovint, el tipus de llibre que estic llegint. M'hauria agradat afegir-hi el sentit del gust a fi de completar el ventall. Però, tal vegada, només pugui utilitzar el sentit figurat del bon gust per la lectura que és capaç de posar en marxa tot l'aparell imaginatiu de la nostra ment.
Però quan vaig a comprar un llibre, em cal també aquella olor tan característica de la llibreria. Cadascuna té les seves peculiaritats. Però els llibres allà emmagatzemats desprenen una suau flaire que m'identifica amb el lloc on em trobo. I ja no diguem del que passa a la biblioteca. Una bona biblioteca és un veritable santuari del llibre imprès, amb tota la seva litúrgia, i amb aquesta olor especial de llibre antic, testimoni viu de tantes històries.
Tanmateix, necessito fer-me meu el llibre. I això vol dir subratllar les frases que em deixen petjada, i fer les meves anotacions al marge. És un procés de lector. A través de la lectura aconsegueixo que aquell llibre passi a ser part del meu patrimoni espiritual.
No vull ser pessimista. Però necessito ser realista. Vindrà el llibre digital (signes dels temps!), però desitjo que perduri sempre, com a peça de qualitat, el llibre de paper.
