El vòmit del volcà islandès, com la crisi, sembla el resultat d'una mala digestió. La història es podria estudiar només des d'una perspectiva digestiva. Durant la Transició, per exemple, ens vam empassar un bol alimentari que no hi havia manera de metabolitzar. El pacte entre franquistes i demòcrates es va signar sota l'amenaça d'un cop d'estat (o de diversos), de manera que tanquem els ulls, ens tapem els nassos i engolim la gasòfia que omple fins a les vores la cullera. Com gent ben educada, els participants en el festí van assegurar que el guisat era perfecte. Va ser un guisat que va donar la volta al món. La transició de la dictadura a la democràcia va esdevenir l'estofat de moda a la premsa internacional. Viatgessis on viatgessis un, et preguntaven pels cuiners. Un tenia els seus dubtes. Una dictadura de 40 anys dóna per a molts crims, per a milers de tripijocs econòmics, per a infinitat de tortures. Xocava que els criminals, els lladres i els torturadors se'n sortissin ben lliures. Però a les casernes hi havia soroll de sabres i no era qüestió de tornar-se-la a jugar. Excurarem el guisat fins als excrements, en fi.
Però l'estómac de la història té les seves pròpies lleis. A tu pot agradar-te la tripa, i te la pots menjar, però si el teu aparell digestiu és fràgil, ho pagaràs car. El que ara es manifesta és l'aparell digestiu de la història. Perduda la por al cop d'Estat, la gent vol saber què els va passar als seus morts, fins i tot qui els va matar. La gent necessita descobrir qui va torturar els seus fills, qui va robar les seves terres, qui es va enriquir a costa de les víctimes. I si no hi ha a Espanya instàncies judicials disposades a realitzar aquesta feina, es recorre a les instàncies argentines, o guatemalenques. El que no es pot pair no es pot pair.
El volcà islandès és la metàfora de la fúria amb la qual surt a l'exterior l'inassimilable: que paguin la crisi, per exemple, els que no van participar a construir-la. O que els capellans pederastes vagin de víctimes. Com si les empreses d'alimentació intuïssin que la digestió és la protagonista de la nostra vida, gran part de la publicitat de la tele (cereals, iogurts, sucs) tracta d'aquests assumptes. Tot és digestió.
