Josep Antoni Duran i Lleida s'ha preguntat retòricament si no convindria presentar una moció de censura que no servís per canviar Zapatero per Rajoy sinó que donés pas a "un govern ampli entre les forces polítiques que tenim denominadors comuns amb relació al que s'ha de fer i que, a més, convoqués eleccions anticipades d'aquí a pocs mesos".
Duran no aclareix quines són les forces polítiques amb "denominadors comuns sobre el que s'ha de fer", però si han de formar un govern "ampli" ha d'incloure, al menys, o el PP o el PSOE. I com que tota la reflexió ve de la crítica a la inacció de Zapatero, s'entén que la coincidència és amb el PP. Però com que la moció no ha de servir per donar peu "que l'alternativa prengui ara el poder", es descarta que el PP presideixi el govern "ampli" i provisional. Qui, llavors? Sens dubte, el líder d'alguna minoria amb seny i sentit d'estat. O sigui, ell, Josep Antoni Duran i Lleida.
I aquest govern, que adoptaria mesures econòmiques d'urgència, convocaria eleccions per al cap de pocs mesos. Qui s'hi presentaria? Amb tota probabilitat, Mariano Rajoy. I possiblement, Rodríguez Zapatero, perquè en pocs mesos no hi ha temps d'organitzar una successió no traumàtica.
Ara bé, tota la proposta de Duran deriva de la constatació que "en la societat s'ha instal·lat una gran desconfiança envers Rodríguez Zapatero i no acaba de convèncer l'alternativa de Rajoy". I justament aquests serien els dos caps de cartell de les eleccions anticipades que haurien d'asserenar l'economia i de tornar la confiança als ciutadans. Si tan mal vistos estan, el més probable és que les eleccions presentessin uns índexs brutals d'abstenció. Tal com estan les enquestes, segurament guanyaria Rajoy, però amb un marge no gaire ampli, de manera que hauria de pactar amb les minories. I aquí estaria Duran oferint la seva mà de polític amb sentit d'estat, hereu del concepte pujolià de la governabilitat. I potser podria cobrar al PP el peatge de la retirada del recurs del l'Estatut, la qual cosa provocaria aplaudiments a Catalunya i deixaria Montilla totalment descol·locat.
Però si una moció de censura dóna pas a un govern provisional que adopta les mesures urgents definides en el concepte "el que s'ha de fer", ja cal que els protagonistes es calcin: "el que s'ha de fer" és el que està fent el govern de Grècia, i encadena vagues generals una darrera l'altra. Potser Zapatero estaria encantat de la vida que un altre entomés aquesta patata calenta.
