Cartes

Francisco José Manzanera Sánchez. Girona

Per covardia i ignorància, allà molt amunt, asseguts en el núvol dels idiotes, es prenen unes mesures anticrisi totalment fora de les línies de la realitat i injustes per a tothom, excepte per als que més tenen i han motivat la crisi, le dreta en general. Ho ha començat en Zapatero i només Deu sap on i com acabarà. Ja sabeu, en el cas concret dels funcionaris, la baixada de sou 5%, pujada de l´IVA, pujada d´impostos a Catalunya...

Però per si de cas això fos poc, des del núvol dels idiotes fan competicions, per veure qui ho és més. Totalment fora de la realitat la presidenta del TSJC, en exercici del seu càrrec, deixa anar que «no veu malament fer treballar a la tarda el personal dels jutjats», suposem que es referia a tots el que treballen a Justícia, inclosa ella i segur que ho ha dit perquè creu que el ciutadà (sempre des del núvol dels idiotes) sap que l´augment d´assumptes, la retallada de personal, el desconèixer qui és el jutge i secretari fins al Judici, que el TSJC posa remei als problemes de... és perque els funcionaris no treballen a la tarda. A veure quan es dissol el núvol.

Crisis i polítics pocavergonyesjosep M. Roura Coll. Girona

Com a tot ciutadà, em preocupa molt la crisi econòmica que estem patint i ara per a més inri estic indignat amb tothom. Indignat amb els polítics, que després de permetre que uns quants i de mala manera es fessin rics a costa de la majoria amb l´especulació i el pelotazo i la seva mala administració dels diners dels nostres impostos, ara per intentar solucionar-ho, ho fan apujant impostos i rebaixant els sous dels funcionaris i ajudes socials, no parlant de rebaixar de manera real els seus sous (no és el mateix qualsevol percentatge de descompte a un mileurista que als sous que cobren ells) i menys parlant de la contenció de les despeses que fan mal d´ulls als que no tenen feina i se´ls esta acabant l´atur.

I aquí també em sorprèn la passivitat de la gent, que veient que se li fa pagar els errors dels altres i no diu ni piu. Penso que com a mínim i com que els polítics no dimiteixen per una ètica que no tenen, hauríem de demanar-los la dimissió... I no em refereixo només als polítics del Govern central.

Benvingut, Mister LockeManel Barbera i Mas. Girona

Corria l´any 1846 i a l´enginyer Sr. Locke li van encarregar de valorar el trajecte del primer Ferrocarril a Espanya, el que connectaria Barcelona amb Mataró.

Va estar-se uns dies a Barcelona inspeccionant els treballs, els quals van merèixer la seva aprovació. El resultat de la seva visita va ser un comunicat que va dirigir al Consejo de la Compañía, en el qual deia «que sería muy acertado que esta reuniese bastante capital para construir la línea doble, pues no es improbable que el aumento del trafico lo exija».

L´11 de octubre del 1848 un cop acabades les obres es va fer un viatge de prova i a l´anada el tren va trigar 36 minuts a fer el recorregut.

Un any escàs després de la inauguració de la línia s´hi van fer importants obres, una de les quals va ser prolongar les andanes de les estacions, perquè resultaven insuficients per al trànsit de viatgers. D´això en fa 164 anys. Corre l´any 2010 i en moltes estacions les andanes segueixen sent insuficients i a més molt baixes, més de 40 centímetres del terra al primer esglaó del tren.

Avui en dia, per anar en Rodalies de Barcelona (Sants) a Mataró es triga 48 minuts.

Segueix havent-hi moltes línies amb via única, Arenys-Maçanet, Vic-Puigcerdà, Manresa-Lleida etc. Les inversions en infraestructures han estat del tot insuficients i aquestes han quedat obsoletes.

Cadascú que tregui les seves conclusions, jo em quedo amb el tòpic de «sense comentaris».

Agraïment a la residència Puig d´en RocaFamília Traidú-Noguer. Girona

La vida sovint és com una partida de cartes, la que vulguis, la botifarra, el set i mig, la canasta, la que vulguis. Quan n´obres el ventall i veus amb què hauràs de jugar encara no tens clar si serà un bon joc. Depèn tant del joc dels altres!

En Joan ens va deixar el 26 d´abril, després d´una llarga malaltia. Ell i tots els que l´envoltaven no varen tardar gaire a descobrir que les cartes que tenia a les mans no li oferirien un bon joc. Cada carta llançada sobre la taula ens presentava una partida més i més trista, el joc cada dia era menys nítid, més lent, més insegur.

En Joan va haver de passar molts anys al Puig d´en Roca perquè els que el teníem al nostre costat no en sabíem prou. Allà va trobar unes companyes i companys de joc excel·lents, que a mesura que en Joan deixava cartes sobre la taula i les mans se li anaven quedant més buides, l´omplien d´atencions, d´estimació, de companyia, de cures?

Per sort, a la vida, un no juga mai sol. I en Joan va tenir uns excel·lents companys de joc. Gràcies a tots i cadascun dels professionals del Puig d´en Roca, a cadascú dels ingressats, i fins i tot, a cadascun dels visitants que tenien una paraula amable i animaven persistentment en Joan a allargar si més no la seva partida.

Morir dignamentMariona Díaz Benito. Girona

Anys de patiment han acompanyat la meva família durant la trajectòria d´una de les malalties més tristes que conec, l´Alzheimer. En veure el seu cos pràcticament sense mobilitat oscil·lant del sofà al llit i del llit al sofà, la seva mirada a l´horitzó permanent d´ulls envidriats i el seu somriure fix sense expressió, m´envaïen tots aquells records que, a ella, li van prendre ­cruelment.

En els últims batecs del que va ser la meva iaia no hi trobaven cap esperança. Diversos especialistes ens aconsellaren l´ús de la morfina per reduir l´agonia provocada per les fallades respiratòries. Cada vegada que deixava de respirar, tots els que l´envoltàvem ens ­quedàvem sense alè. Lluny de centrar-se i pensar en el benestar del que pateix, el metge de capçalera de la família semblava haver-se begut la caixa sencera de cava que religiosament els meus avis li envien a la seva consulta en senyal ­d´agraïment cada Nadal. Les seves úniques paraules foren: Tranquils, de mica en mica s´esgotarà i deixarà de lluitar per seguir en vida. No pateix, no sent res del que li passa.

Disculpa? M´estàs dient que si agafo el teu cap, el poso dins la tassa del vàter i el vaig traient en uns intervals de 50 segons durant un dia sencer no passarà res? Vols intentar-ho, tros de carn inservible? Quants anys calen per a aquest veredicte?

Acte seguit i després d´una xerrada moral en la qual va aconseguir deixar la meva família per terra, va estendre la recepta de la morfina i li donà les indicacions a la meva mare perquè li col·loqués la via.

Perfecte! Primer fes-li creure a la meva mare que està matant la meva àvia i després aprofitant que treballa en el sector de la sanitat fes-li posar la via a ella! Afegim una caixa de bombons a la panera de Nadal perquè l´hi posis tu?