El president d'Unnim, Salvador Soley, es va referir divendres a la fusió de la Caixa i Caixa Girona: "Se'n van anar perquè volien més protagonisme, i ara el perdran completament". Vist així, Soley té raó. Els consellers que es van oposar a la fusió amb Unnim haurien fet un pa com unes hòsties. En el projecte Unnim, Caixa Girona tenia un 23% de representació; ara, la proporció és de 35 a 1. Segur que molts deuen haver rigut les últimes hores. Als consellers de Caixa Girona els ha passat com a Zapatero. Hauran d'acabar prenent una decisió sí o sí que els ve imposada d'instàncies superiors. A Zapatero, Europa li va dir que o adoptava les mesures que li dictaven o Espanya seria intervinguda com Grècia. I a Caixa Girona (i a les altres caixes pendents de fusionar-se o aliar-se), el Banc d'Espanya l'ha advertida que o feia els deures o la intervindria com Caja Sur. Ni Espanya és Grècia, ni Caixa Girona és Caja Sur, però el món ha entrat en un gran procés de canvis que alguns no han sabut llegir fins que els han arribat les imposicions. Potser els consellers de Caixa Girona van encertar per defecte. En el frenètic procés de fusions o aliances dels últims dies, el projecte Unnim ja suma poc.
