On anem?, què volem?
Robert Roqué Jutglà. Besalú.
Per una banda veiem consultes sobiranistes, crits d´independència, manifestacions pel dret a decidir? Oidà, molt bé. Però, per altra banda, contemplem com algunes caixes catalanes s´ajunten amb caixes de la resta de l´Estat espanyol i un grup de prohoms gironins, que sembla de tarannà totalment catalanista, fa la «Fundación Príncipe de Girona».
Així no farem res, llevat de quatre crits, brams d´ase que no pugen al cel.
Girona, la primera
lluís bataller i vila. sarrià de ter.
Per fi, Girona la primera. Després de tants anys sent l´última en tot, en inversions, en projectes, en licitacions, en tirar endavant el començat, la capital catalana més oblidada pel PSC i el PSOE torna a ser capdavantera. La primera en pagar les conseqüències de la crisi. La primera a la qual se´ns comunica una retallada. El soterrament del tren convencional s´ha de retallar. Menys mal que l´AVE i el corredor del Meditarrani els convé, a ells i a Europa, sinó també ens en quedaríem sense. La província que menys ha rebut és a la primera que retallen. Sr. Nadal, no hi diu la seva? El Sr. Blanco ja ho ha deixat clar i vostè a ajupir el cap, no? Com sempre. Una altra vegada Girona ha de passar per la vergonya de l´oblit polític. Una altra mostra del centralisme català. Desitjo que l´arrogància del Govern català (PSC) + espanyol (PSOE) els passi factura, almenys a Girona. No ens podem permetre tenir una Generalitat tan supeditada i que no defensi els nostres interessos.
Democràcia
i sostenibilitat
esteve dalmau. lloret de mar.
Malauradament tan sols cal recórrer a l´etimologia per adonar-se que l´actual «democràcia», portada a la pràctica, i cada cop de manera més evident, és en realitat una «oligarquia burocràtica». Per guardar les aparences i compensar aquest dèficit democràtic, els nostres governants tenen cura d´utilitzar altres conceptes, ara de moda entre la classe política, com per exemple: «participació ciutadana». I si no n´hi hagués prou, no dubten a passar-se al carro de l´ecologia i «disfressar» els seus projectes amb atributs com ara «sostenible».
Com es pot xerrar de «participació ciutadana», en conseqüència, organitzar una consulta popular sobre el projecte de carretera entre Lloret de Mar i l´autopista C-32 i després obviar la negativa dels ciutadans? Com es pot xerrar de «sostenibilitat» i seguir tirant endavant aquest projecte, definit amb uns mediocres criteris mediambientals i que destruirà una gran part del patrimoni natural i cultural de Lloret?
Immigrants
amb esperit català
josep m. roura coll. girona.
Llegeixo avui que a Cataluya hem perdut l´esperit emprenedor que tan bons resultats ens va donar en époques passades i que avui el 70% dels joves catalans aspiren a ser funcionaris pel que representa de seguretat i pocs maldecaps. Aquesta mateixa setmana sortia un reportatge per la tele que només a la ciutat de Barcelona més de 1.000 bars i comerços estaven en mans de la comunitat xinesa que, a més de proporcionar-los una feina, en donava als seus familiars, que s´hi feien amb les dents per tirar-los endavant.
A Catalunya sempre hem sigut grans treballadors, potser no grans empresaris, però amb petits comerços, petits tallers, petites indústries, ens tranformàrem en un gran país, econòmicament potent i reconegut arreu del món. Ara estem anant a l´altre costat i no és el camí. Aprenguem de la cultura de l´esforç, avui gairebé oblidada. Aprenguem d´aquests xinesos que estan fent el que nosaltres havíem fet, amb la diferència que nosaltres deixàvem els guanys aquí i ells probablement se´ls emportaran cap al seu país de naixement. És una llàstima que haguem transmés l´esperit de treball als nouvinguts i que nosaltres l´hagem perdut.
D´acord amb el Sr. Ramon Rovira Regàs
JOSEP RUIZ GARCIA. santa coloma de farners.
Sr. Rovira, moltes felicitats per la seva carta, tant de bo moltíssima més gent que pensa com vostè i jo mateix es pronunciés en aquest sentit i acoseguíssim una verdadera regeneració política. Si no es així anem directes al precipici.
