Està científicament demostrat que no dormir prou perjudica el sistema nerviós, la coordinació, l'humor i la concentració. Fins i tot algunes persones poden tenir al·lucinacions. A més, tot dormint el cervell classifica el registre de tot el que ha passat durant el dia i incorpora aquesta informació a la que ja té guardada. Un grup de científics de la universitat de Pennsylvania va comprovar que és durant el son quan s'estableixen les connexions neuronals que fixen els records: els estudiants acostumats a salvar el curs en l'últim moment saben que és millor dormir com un soc la nit anterior a l'examen. A l'extrem contrari, no deixar dormir és una forma de tortura que s'aplica en les dictadures i en les zones fosques de les democràcies.

Per tot això, ha de ser objecte de preocupació la notícia que el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha "passat nits sense dormir" a causa de la crisi econòmica. Mal assumpte. En un primer moment, tal confessió pot moure a la simpatia: són molts els ciutadans a qui ha succeït el mateix, és a dir, que han passat nits en blanc, donant voltes al llit, aixecant-se a fer una vegada i una altra unes sumes i restes que no quadren, a compte del treball perdut, del fill que no en troba, del crèdit denegat, del pagament inajornable, del sou o la pensió que va a menys. Si als altres la crisi no ens deixa dormir, fa de bon saber que el president comparteix la mateixa angoixa.

Però en realitat sabem que si el cap de Govern passa nits sense dormir, se li perjudicarà el sistema nerviós, la coordinació, l'humor i la concentració, és a dir, que l'endemà no n'encertarà ni una. A més, no fixarà el record de tot el que ha passat el dia abans, i això pot dur-lo a oblidar coses importants. Segur que va ser la falta de son el que el va portar a negar reiteradament la crisi. De fet, era conscient de la crisi; tant, que no el deixava dormir, per això l'endemà no se'n recordava. Finalment, pot tenir al·lucinacions, com la que el va portar a creure que amb la seva personal genialitat podia liderar la recuperació econòmica del continent el mateix semestre en què els inversors internacionals fugien del deute espanyol.

No necessitem presidents empàtics que no dormen quan nosaltres tampoc no ho fem. Al contrari, necessitem que dormin com un soc, passi el que passi, perquè l'endemà siguin capaços de distingir els molins dels gegants i les al·lucinacions de la realitat. Si us plau, que algú canti una cançó de bressol cada nit a Rodríguez Zapatero.