La sotragada de l'economia gironina, que també havia adquirit una enorme dependència del sector de la construcció en detriment de la indústria, ha estat dura. La recaptació d'impostos -un indicador fiable, economia submergida al marge- ha baixat un 38% en els dos últims anys. Els ingressos tributaris han retrocedit al nivell de 2002 i només en IRPF el descens experimentat l'any passat va ser del 21%. També l'atur s'ha elevat a cotes mai vistes a les comarques gironines. Tot plegat, un escenari de crisi pura i dura que, pel que sembla, comença a veure el llum del final del túnel. L'any passat, l'economia gironina va caure un 3,3%, tot i que va suportar millor la crisi que el conjunt de Catalunya (-4,1%). El Gironès i el Pla de l'Estany van ser les comarques que van resistir millor. Ara, l'informe de CatalunyaCaixa preveu un creixement de l'1% per a l'any vinent. És moderat, si el comparem amb altres economies europees que ja han deixat la recessió enrere, però és superior al previst per a tot Catalunya (0,7%. No es pot esperar gaire més en un entorn (Espanya) que encara no ha fet els deures per recompondre la situació econòmica i en el qual els partits polítics ni tan sols són capaços de posar-se d'acord a consensuar una reforma tan important com la que afecta el mercat laboral. Per això, que Girona enfili el viarany del creixement s'ha de veure amb bons ulls; això sí amb la cautela que requereix una cojuntura inestable i que no ha aconseguit fixar unes sòlides bases estructurals. L'estudi preveu que es comencin recuperar llocs de treball, però no es pot ignorar que en la nostra economia creixements mínims com el de l'1% generen poca ocupació nova. Per tant, benvinguts aquests brots verds que porten unes espurnes d'optimisme, però encara queda molt de camí per recórrer i molta feina a fer per recuperar part del perdut.
