Cartes

florentina aguilar martínez. breda.

El passat 16 de setembre vaig anar a l´estació de Breda a les 22.40 a buscar el meu fill adolescent però no va baixar del tren. Vaig suposar que s´havia adormit al tren o a l´estació de Granollers durant l´espera. Vaig trucar a Renfe-Adif explicant el cas, em van dir que no em podien facilitar el telèfons de les estacions i que aquell tren moria a les 22:49 a Maçanet-Massanes, però que tranquil·la perquè abans d´enviar-lo a cotxeres revisaven el tren i segur que si el trobaven em trucarien. Els minuts passaven i vaig tornar a trucar. Em diuen que ho passen a seguretat, a veure si el troben a l´estació de sortida o arribada o al tren, que ja m´avisarien (encara espero). Mentrestant, el meu fill es desperta en un tren tancat i a les fosques. Amb crits va alertar el guàrdia de seguretat, que li va obrir el tren. Espantat i desorientat va explicar que era de Breda i que s´havia quedat adormit. Va demanar, si us plau, fer una trucada per tranquil·litzar els seus pares i que el vinguessim a buscar; el guàrdia s´hi va negar. El va indicar perquè anés a Massanes o Hostalric. L´estació de Maçanet-Massanes està en el no res, el poble més proper està a uns quant quilòmetres. Va ser una imprudència enviar el noi en bicicleta, sense llums, cap a un destí incert.

Les 23.30,a Massanes el meu fill va trobar una casa amb persones de debò que el van auxiliar; moltes gràcies Sònia Vilar i Lluís.

Em pregunto quant costa una trucada: deu, vint, cinquanta cèntims? Els cinquanta cèntims de la vergonya que, en aquest cas, s´han guanyat a pols Renfe-Adif i el personal de seguretat que hi té contractat. Ni revisen els trens, ni truquen en cas d´urgència.

Hem intentat demanar responsabilitats al 902 de Renfe-Adif, però et van passant de departament en departament fins que es talla la comunicació.

La mesquita

joan samsó i travé. girona.

La tempesta informativa que va ocasionar dies enrere, en l´àmbit mundial, la més que probable ubicació d´una mesquita a l´anomenada zona zero de les Torres Bessones de Nova York, sembla ser que s´ha anat calmant a la qual cosa ha ajudat ­i molt­ que el reverend conservador Terry Jons recapacités i decidís de no complir la seva amenaça de cremar uns quants exemplars de l´Alcorà.

Crec, sincerament, que el pastor nord-americà s´equivocava de totes totes, bàsicament per dos motius.

El primer, perquè entenc que cal ser respectuós amb les creences i els dogmes de les diferents religions, sempre que -­lògicament­- no incitin a la violència ni el terrorisme, cosa que afortunadament -m´he de refiar de l´opinió dels erudits en aquestes qüestions- l´Alcorà no inclou en cap dels seus 114 capítols.

I el segon, perquè les conseqüències que haurien pogut esdevenir -en el supòsit que s´hagués fet la cremà- eren del tot previsibles, però també... inimaginables. No hi hauria cap racó de món segur...

No obstant això, si la mesquita s´acaba construint -i això són ­figues d´un altre paner-, sóc del parer que es tractaria d´un lamentable i gran error històric; un error que no respectaria -ni de bon tros- la memòria dels més de tres mil morts que hi va haver en aquell atac terrorista; un error que faria reviure de nou el malson de molts dels seus familiars i amics, quan amb el pas dels anys les seves ferides -no l´oblit- van cicatritzant a poc a poc; un error que podria sacsejar la vida política als Estats Units, amb uns més que segurs danys col·laterals en la persona del seu president Barack Obama...

Invocar aspectes tan fràgils com ara concòrdia, germanor, unió entre races i religions, etc. per defensar-ne la construcció queda molt bé -per no dir bonic- en un discurs de totes les persones que s´omplen la boca sovint amb la paraula «progrés», però que, en aquest cas, a més d´ésser sobrer, també pot arribat a ferir la sensibilitat de moltíssima gent. Fins i tot, he pogut llegir què s´hauria de fer per respecte als drets humans! La gent que pensa així s´ha preguntat mai on són els drets humans que tenien tots els nord-americans i estrangers que varen morir aquell fatídic 11 de setembre del 2001...?

I a tots aquells que no entenen la reacció d´una gran part de la societat nord-americana que s´oposa al projecte en qüestió, només els voldria fer una altra pregunta: què en pensarien, ells, si algú proposés la construcció d´una mesquita en un lloc cèntric i molt proper a les estacions de tren de Madrid que varen patir, un 11 de març del 2004, el més mortífer i sagnant atac terrorista de tota la història d´aquest país, amb gairebé 200 morts, i el primer d´Europa (en temps de pau), quant a ferits? Segurament els seus dubtes anirien augmentant progressivament, i ja no ho veurien tan clar. Això, per mi, només té un qualificatiu: cinisme, del més pur i amb denominació d´origen...

Parlem de les obres del TAV?

carla soler fiol. girona.

Sovint sento amics i companys, veïns dels barris per on passarà el tren d´alta velocitat (TAV), que es queixen dels problemes i les molèsties que els causen les obres: i ja fa temps que estan igual. Fressa fora dels horaris acordats, informació nul·la per part de l´Ajuntament i, en general, un descens important de la qualitat de vida. I no només ells: també jo, que no visc en aquella zona, m´he vist perjudicada, per exemple, pels problemes de mobilitat que provoquen les obres. Per això veig que, cada cop més, la situació que han causat aquestes obres és un problema de ciutat. I per això, també, em va agradar la proposta dels companys de la CUP, que fa uns dies van començar una campanya per demanar a l´Ajuntament que convoqui una Audiència Pública, perquè veïns afectats, polítics, entitats, i tothom qui s´hi vulgui sumar, puguem parlar del tema i assolir acords per solucionar-lo. A la xarxa he vist que han fet un bloc per difondre la iniciativa: www.audiencia-publica-tav.blogspot.com. Us animo a visitar-lo!

Ateus i no tant

francesc ribas agustí. girona.

La carta del senyor J. Domingo comentant la declaració del científic S. Hawking i l´ateisme sembla voler confondre encara més a l´opinió pública sobre l´existència d´un Déu. Malgrat el que afirma, a ningú li pot estranyar que un ateu negui la creació. És una simple declaració de coherència. De més que dubtosa cohesió amb el seu comportament són els que proclamen la dimensió sobrenatural de la humanitat i per tant de l´Univers, però incapaços d´acceptar amb naturalitat tantes evidències i obvietats terrenals, científiques i socials. Avui la ciència no pot demostrar ni l´existència ni pot negar aquesta d´un ésser superior. La raó ens pot portar a la fe, però tampoc pot per si sola demostrar l´existència d´aquest ésser. Si és així, a quasi tots ens caldria fer un altre acte de fe per creure-ho. Aquesta relativa virtut, la fe, és l´única que pot donar explicació precisament a la desraó de tantes coses, entre les quals la profunda contradicció dels humans, siguin creients o no.