Cartes

Lluís Bataller i Vila. Sarrià de ter.

Per fi, per fi hi ha algú que planifica davant una decisió de tal envergadura i que pensa pels interessos de la ciutat. Bona idea la del senyor Puigdemont, no solament pràctica sinó que aprofitada. No sé si la senyora Pagans, Geli, etc. etc. estan al corrent de les llistes d´espera tant dels centres geriàtrics, com dels centres de discapacitats, o malalts terminals que té la ciutat de Girona. Sí, consulteu-ho en els centres d´en Puig d´en Roca, Bescanó, Maria Gay, Ramon Noguera, Joan Riu, etc. etc. Miri d´ingressar algú de la seva família sense tenir influències i comprovaran els mesos i mesos d´espera que hi ha. Ha!, i no s´oblidin de demanar els preus existents per culpa de la manca de competència en aquest sector.

Si us plau, deixin-se de partidismes i sospesin la idea de CiU i el Sr. Puigdemont. Seria una millora extraordinària per a Girona: Estalvi, llocs de treball, tranquil·litat per a moltes famílies i millor qualitat de vida per a molts malalts i gent gran.

Si els serveix, consultin-ho a Igualada, i concretament a la Fundació Auria, gestionada pel Departament Benestar Social de la Generalitat. Per què a Girona no?

Un 10 de CiU.

Aclariment de TV3

Marc mateu. sant joan despí. àrea de continguts multiplataforma de televisió de catalunya.

En relació amb la seva carta publicada en aquest diari el 19 de setembre, des de Televisió de Catalunya ens agradaria puntualitzar el següent: el servei 3alacarta disponible a www.tv3.cat ofereix la majoria de programes emesos per TV3, sempre que es tracti de programes de producció pròpia o de produccions alienes de les quals disposem dels drets per Internet. En molts casos, com el del documental Catalunya Espanya, els drets per oferir el vídeo per Internet estan limitats a un període temporal de 7 dies després d´emetre´s per televisió. Quan es produeix aquest fet, la pàgina on es pot reproduir el vídeo informa de la data de caducitat corresponent, de manera que l´usuari queda avisat d´aquesta restricció. A Televisió de Catalunya estem treballant per tenir disponibles a Internet el nombre de continguts més gran possible, tant propis com aliens, perquè som conscients que cada vegada hi ha més espectadors que consumeixen els nostres programes a través de la Xarxa.

Resposta als senyors Becceiro i Gràcia

dani chicano. girona. AMPA DE L´ESCOLA EL BOSC DE LA PABORDIA.

Les seves cartes estan amarades de demagògia. El senyor Beceiro fa un còctel abjecte de fal·làcies, difamacions, insídies i victimisme. Volen greuges comparatius entre el CEIP Pericot i l´Escola El Bosc de la Pabordia? El CEIP Pericot té terrenys adjudicats per a la construcció de l´escola, una partida econòmica, unes obres licitades i data de finalització. A El Bosc de la Pabordia, gràcies a la desídia de l´Ajuntament, hem de situar l´horitzó per disposar del nou edifici en uns cinc anys. És un cas clar de «xarxa clientelar» o de «família política»? Gràcies a la feina de l´Ampa tenim una nova aula de natura, sense aportacions públiques, i trobarem el finançament necessari, sense amiguismes ni clientelismes, posant-hi moltes hores i trucant a les portes que calgui, per ajudar a l´escola a desenvolupar el seu projecte pedagògic. El projecte serà ofert a totes les escoles de Girona, com a recurs educatiu. Fan el ridícul queixant-se que hagin ampliat el nostre centre, quan es va oferir a la direcció del seu de compartir el projecte. Proposta rebutjada. De què es queixen, si vostès ho van refusar? Més coses: els pares de l´Ampa de la nostra escola fan un únic pagament anual de 60 euros, i prou. Una altra: ja n´estem tips que vostès menyspreïn la nostra feina, i també que facin al·lusió a les «disparitats socials d´origen». A la nostra escola hi ha de tot, pares amb un alt poder adquisitiu que, malgrat poder portar els seus fills on volguessin, han decidit apostar per l´escola pública i mirar de ­millorar-la aportant-hi el seu esforç. I pares que pateixen les ­mateixes dificultats que qualsevol altre, i això no els treu l´ànim de treballar per millorar l´escola dels seus fills. Un treball digne i ­valuós, que vostès serien incapaços de valorar ni que s´ho proposessin.

L´espectacle de l´Onze de Setembre

Lídia angelats Jordà. ripoll.

El «políticament correcte» abans tan repetit, ara ha desaparegut del mapa, i n´hi ha, o sigui, existeix. I la paraula «autoodi» abans tan dita, ara tambe ha desaparegut del mapa, i tambe n´hi ha; encara existeix.

A l´espectacle de l´Onze de Setembre al Parc de la Ciutadella (gran funció oficial destinada a tots els catalans i tambe als gironins) s´hi han vist pinzellades d´aquest sentiment: La sardana Ni-ni» (ni sardana ni flamenc). El flamenc està molt bé en els seus moments però,... Però era un dia de manifestacio catalana perque era la festa. Tant de mal hauria fet una magnífica cobla com algunes sobresortints de les que hi ha, i una sardana normal i ben ballada? No cal dir-ho. Si grates a dins del pensament et dius: Això pot ser un odi als sons clàssics nostres? Penso: Trobo que falta a certs grups que són al davant, autenticitat, senzillesa i estima, perquè tenen ells la responsabilitat de fer sentir-nos bé i satisfets amb la nostra cultura. Sentir-nos-en orgullosos i a mida. Llavors sortiran bones pel·licules de cine de qualsevol tema. Es podra fer una obra d´art. Sortiran mes emprenedors, es fara més justícia social. Perquè es ­voldrà que el nostre pais sigui un mirall de país. Amb sous equitatius, amb jubilacions dignes. O sigui, en comptes d´autoodi, confiança i estima a nosaltres mateixos.

I, finalment, gaudirà tothom d´aquesta nostra música i dansa, un plaer més. El que no pot ser és que ho tinguem tan a prop i ho ignorem amb la negativitat que porta la ignorància.

Alicia, al país dels totalitaris

Josep maria bosch. girona.

Farem un xic d´història.

Quan l´Alicia Sánchez-Camacho va substituir, al capdavant del PP a Catalunya, el pobre Cirera, un titella de Madrid, molts vam pensar que milloraria el tarannà del partit a les nostres terres. És evident que la pobra Alícia tenía fama d´extremista i, a més, està clar que no arribava a la sola de la sabata a l´anterior president Josep Piqué. Però el fet de que s´acabés amb la indefinició d´en Cirera, semblava que podia ser força positiu.

Avui, no obstant això, ens trobem amb un panorama no només totalment decebedor, sinó, fins i tot, molt perillós per a la convivència al nostre país.

Què ha fet la «nostra» Alícia, en aquest aspecte?

Doncs ha dut a terme dues actuacions gravíssimes, fins al punt que ens és difícil de dir quina és pitjor:

- En primer lloc ha anat a una de les zones més conflictives del país, al barri de La Salut de Badalona i, allà, de la mà del tristament famós García Albiol, ha fet un dels discursos més incendiaris de la nosra etapa democràtica. No només no ha sabut portar la iniciativa, sinó que ha esat totalment «eliminada» i utilitzada pel tal Albiol, fins al punt que el mateix Rajoy s´ha sentit avergonyit dels passos de la seva delfina i ha refusat de parlar-ne.

- En segon lloc, i ja fa molts mesos, segueix assistint als platós de les televisions que defensen el totalitarisme, televisions que en un país com Alemanya estarien prohibides per l´apologia continuada que fan de tot tipus de feixisme, i, allà, sense cap mena de problemes de conciència, malparla de Catalunya i dels catalans d´una manera impròpia, no només d´un demòcrata, si no, fins i tot, d´una manera impròpia dun simple ciutadà. I,a part, l´Alicia segueix sense condemnar el franquisme.

I jo em pregunto: «Quo vadis, Alicia»? «Quo vadis, PPC»?