El mes de maig de 2001 es va saber per primer cop que la Generalitat, amb CiU al Govern, tenia una nòmina d'uns dos-cents assessors, sense unes funcions concretes, que costaven uns 10 milions d'euros anuals. La majoria dels "assessors" eren exalts càrrecs que es trobaven sense feina o persones afins a CiU, com la cantant Núria Feliu o el desaparegut escriptor Baltasar Porcel. Tot i que ja n'existien sospites, va ser la primera vegada que va aflorar l'existència d'aquests assessors, molt ben remunerats, per cert. Després, s'ha anat coneixent que totes les administracions públiques tenen en les seves nòmines "assessors" que, en realitat, són persones que treballen per als respectius partits polítics. Ara, Artur Mas, ha promès aprimar l'administració de la Generalitat. En una època de crisi com l'actual, l'austeritat és un valor, però també seria convenient que reconegués que, quan governava CiU, la Generalitat es va engreixar per damunt de les seves necessitats, i no només amb assessors, i després que concretés d'on sortiria la retallada d'un 20%. Francament, el percentatge apuntat per Mas ens sembla exagerat, tenint en compte que aquests últims anys part de les noves incorporacions han estat per atendre necessitats socials com la sanitat o l'educació derivades de l'increment de població. El debat per aprimar la Generalitat, i la resta d'administracions, és convenient, però ningú està lliure de culpa. L'actual Govern, amb el qual la nòmina de personal es va disparar un 66% entre 2005 i 2009 i amb un notable increment de la partida d'assessors que tant havia criticat en l'etapa de CiU, va presentar abans de l'estiu unes mesures d'estalvi que ni ha executat, ni ho farà en el que queda de mandat. L'elevada despesa pública no només es pot reduir amb personal, que també, sinó suprimint els organismes innecessaris, les subvencions clientelars o nombroses despeses sumptuàries que sumen molts milions d'euros.
