El general Videla ha declarat davant el tribunal que el jutja que els militars argentins, durant la repressió, van ser cruels, però no sàdics. El que diferencia al cruel del sàdic és que l'últim gaudeix amb el que fa. El matís està ben trobat, però posa els pèls de punta a qualsevol. Si ho hem entès bé, el que el militar argentí ha volgut dir és que tallaven les mans als detinguts, sí, però sense ganes, a la força, com el que porta a terme una tasca desagradable. Ha volgut dir que introduïen repetidament el cap del pres en una galleda plena de merda sense obtenir d'això un altre goig que el del deure complert. Ha volgut dir que despullaven les seves víctimes i els aplicaven elèctrodes als genitals de mala gana, com si cada vegada que es produïa la descàrrega elèctrica se sentissin malament. Ha volgut dir que violaven les preses perquè era el que manaven les ordenances, però que mentre les penetraven violentament patien d'allò més. Ha volgut dir que arrencaven els nadons del ventre de les seves mares i els lliuraven als seus companys d'armes estèrils com el que fitxa en entrar a l'oficina. Amb la mateixa actitud de desgana laboral, assassinaven després aquestes mares i les feien desaparèixer. Ha volgut dir que penjaven dels dits dels peus els captius amb l'actitud artesanal del que colla una femella, i sense deixar de mirar l'hora, per veure si acabava la jornada laboral i podien dedicar-se per fi a fer el bé. Ha volgut dir...
Es poden realitzar a disgust totes aquestes barbaritats? Per què ens hem ?d'enga?nyar?: no. És impossible treure els ulls a un semblant, o llançar-lo viu al mar des d'un helicòpter, amb la fredor d'un buròcrata que treballa en règim de jornada partida. No hi ha cap possibilitat d'arrencar les ungles a una adolescent embarassada sense sentir plaer. Resulta inviable es miri com es miri assassinar un nen davant de la seva mare si els crits de dolor dels dos no t'exciten. Vol dir-se que el general Videla menteix, però menteix en contra seu. Per què? Perquè fa més por un tipus capaç de portar a terme totes aquestes atrocitats sense sentir cap complaença que sentint-la.
