L'arribada de Sandro Rosell a la presidència del Barça trenca totalment les etapes d'anteriors presidents com Joan LaportaJoan Gaspart, per no dir altres noms com els d'Enric ReynaJosep Lluís Núñez. Per primera vegada en molts anys, l'assemblea de compromissaris va servir per a alguna cosa. Els socis fins ara estaven acostumats a aquests tipus d'actes com a exemple de proclames a favor del president de torn o de la junta directiva, la qual cosa no només passava a Can Barça perquè només cal recordar el Madrid de Mendoza o de Ramon Calderón.
És d'agrair aquest nou estil que s'ha marcat Rosell, però la seva intervenció al final fou un joc d'equilibris que no va deixar ningú satisfet del més del miler de participants que enriquiren una assemblea que és el màxim òrgan de control i d'avaluació de la junta directiva.
La due diligence va deixar ben retratat l'anterior president. Laporta abusà del seu càrrec i gastà molts i molts milions d'euros que no tenien res a veure amb els afers quotidians d'una entitat esportiva. En moments de crisi, de dificultats econòmiques i de gran sensibilitat en aquest sentit, Laporta no va tenir escrúpols en gastar-se -evidentment, pagant el Barça- dos milions d'euros per espiar vicepresidents, cinc milions en viatges no oficials o un munt de despeses pagades amb una targeta de crèdit del seu xofer en locals nocturns. Tot plegat, lamentable. Els compromissaris no tingueren dubtes: en l'exercici anterior es perderen 79 milions d'euros i de cap manera se n'havien guanyat 11 com afirmaren al juny els senyors Laporta, Olivé i Sala-Martin. Finalment, es coneixia la veritat. Allò que tothom sospitava, restava del tot acreditat. Davant l'evidència i la indignació, els socis s'entregaren totalment al nou president.
Però és aquí on malauradament Sandro Rosell va fallar. Els assistents havien de decidir si es portava Laporta davant de la justicia o no. La directiva va votar dividida i el president es va abstenir. Aquesta confusió dels dirigents es va encomanar a la sala i per només 29 vots, el Barça emprendrà accions judicials contra Laporta i els seus directius. Rosell no va saber tancar una etapa de grans èxits esportius, però d'una deixadesa absoluta en l'àmbit econòmic. Va actuar com a líder de l'oposició i no com a president de tots, buscant el consens i la unitat entre la massa social. En Sandro féu allò més difícil i en canvi li mancà lideratge en el moment més inoportú.
El Barça ha de ser notícia en els terrenys de joc i si pot ser pels èxits esportius del futbol i de les seccions. Des d'ara, la temporada es farà molt llarga i es convertirà en una anada i vinguda d'acusacions mútues en què l'única perjudicada serà l'entitat. I a més a més veurem Laporta i els seus directius passant pels jutjats. Malauradament, per molt que els resultats acompanyin, Rosell ja no podrà ser el president de tots.
