Fa uns dies, el màxim responsable d'un banc mitjà era clar en la seva previsió sobre el sistema financer i institucional ?espa?nyol: no hi haurà més de sis o set entitats, que seran bancs, mentre que les autonomies hauran d'afrontar una reducció "substancial" del seu pressupost. I això serà així perquè són elements que creen "angoixa" en els mercats internacionals.
Per això, és curiós sentir les autoritats parlar de "recuperació". Com si les mesures adoptades (retallades, augments d'impostos) fossin doloroses, però transitòries, abans de "tornar al 2007". I si no hi ha res per recuperar, per què ja ens trobem a l'escenari amb el qual lidiarem els anys vinents? Amb una reducció del crèdit (i de les entitats que el concediran), algú creu que tornarem a 800.000 immobles anuals venuts?
Els anuncis de congelar oposicions de professorat en nombroses autonomies; de parar la construcció d'hospitals a Catalunya (atenció al que passarà en les altres autonomies des de juny); de concedir ajudes a unes companyies aèries (Spanair) i no a altres (Ryanair, a Girona) impliquen que entrarem en una nova era: la de l'ús eficient dels escassos recursos públics.
D'altra banda, això hauria d'anar acompanyat d'una projecció sobre el futur model econòmic del país: optarem per exportar, investigar i millorar resultats acadèmics -i això no s'aconsegueix només posant ordinadors a les aules- o seguirem volent viure del totxo i el turisme? Si és el segon, evitaríem situacions com que el 10% d'aturats qualificats oculti la seva formació i es diria a la decreixent classe mitjana que no enviï els seus fills a la universitat, sinó que s'especialitzi en cursos de cambrer o gruista. Té menys glamur, però és més ?pràctic.
