La convivència de diferentes generacions i cultures en moltes empreses, sobretot en la indústria tecnològica, obliga els directius a aplicar una gestió per prohibició, no pas per obligació. O sigui, és millor aclarir als joves què no poden fer que no indicar-los quines tasques i accions exactes cal realitzar. Els nous treballadors solen tenir més recursos i millors capacitats que els vells en aquest entorn. Com que necessiten un marge per a la creativitat, un cop s'ha fixat allò vedat, se'ls ha de deixar fer a la seva manera.
Aquest, però, no és l'únic conflicte que s'hi pot detectar. Abans, quan tothom compartia filosofia i espai físic, no era de menester explicar i justificar les regles de la companyia, però ara sí, perquè alguns dels nous integrants arriben amb força seguretat pensant que el fet de ser intel·ligents i moderns els permet saltar-se les normes. No obstant això, als subsectors on el nombre de bons treballadors és escàs -els videojocs, el màrqueting i la publicitat interactius, la televisió digital, etc.-, les empreses solen fer esforços per atreure nous valors. La lògica, llavors, s'inverteix: les organitzacions s'adapten als empleats, i no pas a l'inrevés.
