La crisi econòmica és real, però també serveix de coartada als governants per justificar determinades retallades. Tant en el Govern de l'Estat com en el de la Generalitat. Aquesta setmana, el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar que no té pressupost per les obres del desdoblament de la N-II: "Ja m'agradaria haver-les pogut licitar però no tinc partida per fer-ho", va proclamar. Rotundament fals. El desdoblament de la N-II no és un projecte nou. Des que es va plantejar, amb Josep Borrell de ministre, fa una vintena d'anys que dóna voltes pel ministeri i només s'han construït vuit quilòmetres, impulsats tots ells en l'última etapa del govern del PP. El PSOE no ha avançat res en set anys. Ni amb Magdalena Alvarez, ni amb José Blanco. Durant l'época de vaques grasses, el projecte es va mantenir paralitzat. Per tant, és i ha estat més una falta de voluntat política que no pas pressupostària. Com pot justificar Blanco que no disposa de diners quan està a punt de licitar un tram de l'AVE a Galícia per un import de 6.000 milions d'euros? Vista l'experiència de la majoria de línies d'alta velocitat, de veritat creu que la inversió en aquest tram es justifica per la seva futura rendibilitat? En la majoria dels països avançats la inversió en infraestructures és per millorar la competitivitat dels territoris i aconseguir beneficis econòmics. Menys a Espanya, on sempre ha primat el criteri polític, bàsicament de concepció radial, per damunt de l'econòmic. Com explica Germà Bel, en el seu llibre "Espanya, capital París", l'any 2009 l'estació de l'AVE de Guadalajara va tenir una mitjana de quinze viatgers diaris. No té cap sentit que Espanya sigui el país d'Europa amb més quilòmetres d'alta velocitat, quasi triplicant Alemanya. A França, el TGV, amb trenta anys d'història, no arriba a tot arreu. I és en aquests moments de crisi quan s'haurien de prioritzar les inversions amb rendibilitat econòmica i social, cosa que no ha fet mai cap Govern espanyol, ni amb el PP ni amb el PSOE. No es poden malbaratar més diners amb obres com els aeroports de Ciudad Real, Castelló o Lleida, unes magnífiques i cares instal·lacions mancades del més essencial: avions.
