Cartes

angus gutiérrez. girona.

Avui, 28 de març, és el teu aniversari, fa un mes just que ens vas deixar i ja havíem posat data per celebrar els teus 97 anys, però no va poder ser, tot i així, nosaltres estarem amb tu, i tu en els nostres cors. Espero que puguis celebrar-ho al costat del meu pare (el teu espòs), la teva néta "la nostra estimada Loli", els teus pares, germansÉ

Com et trobo a faltar mareÉ el teu somriure, les teves ganes de viure, el teu saber estar, sempre tenies una paraula oportuna per a cada situació, saps? Ets tot allò que tothom desitjaria, una persona arrelada a la vida i una gran mare, àvia, besàvia i amiga! Tothom al carrer em pregunta per "la Dolores" i em sento orgullosa d'haver tingut una mare com tu, admirada i estimada per tothom, grans i petits: en Martí, de quasi dos anys que t'omplia de petons les galtes rosades fins al teu últim dia, o l'Andrés, amb qui feia un mes que celebraves el seu 94è aniversari, sens dubte, has estat un exemple a seguir.

Has estat una dona molt forta i això que la vida no va ser gens fàcil per a tu, quan eres jove vas haver de viure una guerra amb la seva consegüent postguerra, en què vas haver de fer-te càrrec del teu germà invàlid, de les terres i amb pocs recursos per fer de la vida una realitat més càlida. Però tot i així mai vas perdre el nord ni vas arribar a la desesperació. Més tard vas casar-te i tenir cinc filles que vas pujar amb molta estima i amb el coratge d'una mare lluitadora i plena de valors familiars, sempre protegint-nos de tot allò que ens podria haver ferit; la família va créixer amb nosaltres, doze néts i onze besnéts, els quals sempre vam sentir-te com "la mare lloca", sempre protegint els seus "pollets". Tots et trobem a faltar i has deixat un buit dins dels nostres cors, però mai t'oblidarem, continuarem jugant amb tu a la brisca, ens abrigarem amb les teves mantes multicolors que ens feies amb les agulles de mitja i sobretot, mare, no oblidaré mai els jocs, les manyagues i les mirades còmplices amb el teu gendre Asterio.

T'estimem i t'estimarem sempreÉ Mai moriràs en l'oblit.

Formació, Sr. Mas?

gemma saurina clavaguera. vilaür.

Sr. Mas, després de sentir-lo en repetides ocasions que aniria a buscar els millors per tirar endavant Catalunya i que això ho faria des de la humilitat, l'honestedat, l'austeritat,É i que vostès en serien l'exem?ple, ni tan sols hem passat del vermut que tot això ja s'ha esfumat i no per la llei antitabac. No vull posar en dubte les possibles capacitats de la Sra. Ortega, perquè ara ja només les podem qualificar de "possibles". Recordo la presa de possessió del càrrec, va ser l'única que hi va afegir: amb l'ajuda de Déu. Quanta raó que tenia! ?Gairebé a l'altura de Karmele Marchante amb la Creu de la Generalitat (?). Constantment m'arriba el missatge de: "Els joves s'han de formar, els aturats s'han de formar, s'han de tenir títols, s'ha de validar l'experiència professional,... i ara resulta que això només serveix per a la "plebs" (sorpresa? No). I em pregunto què pot dir ara a la gent que s'ha preparat de veritat? Que té molta forma?ció i experiència, i no tenen una oportunitat? La Sr. Joana Ortega, la vicepresidenta, no té cap credibilitat. Fins ara, no m'ha passat mai de redactar el currículum i que em surtin títols que no tinc. Honestedat, Sr. Mas? I que llavors la titulació es converteixi en formació. Humilitat, Sr. Mas? Una vicepresidenta que ja comença amb enganys, la necessiten, Sr. Mas? Practiqui l'austeritat i deixem-nos de "vices".

Catalunya, què hi fas a Espanya?

MIQUEL MOMPIÓ I AZEMAR. RIUDARENES.

Sóc i em sento català, i alhora em sento solidari amb els pobles d'Espanya, ara bé, Catalunya envers Espanya. Amb l'Honorable Sr. Pujol va fer la política de "peix al cove", amb l'Honorable Sr. Maragall "amics per sempre" i amb l'Honorable Sr. Montilla "No ens fallis José Luis".

Acaba d'arriba un nou govern a la Generalitat i vol posar un xic d'ordre i es troba amb l'endeutament que deixen "Els hereus escampa" (no hi havia tantes llonganisses per lligat tants gossos). Es prepara un pla d'austeritat, sanejament i estalvi. Es presenta l'Honorable Sr. Mas a Madrid i li reconeixen l'endarreriment de pagaments (també ho ha dit el Sr. Nadal), però la resposta és donar llargues i que apugem els impostos i seguiu-nos pagant, pagant què?

L'endeutament de 7.000 milions d'euros de l'Ajuntament de Madrid? La fallida de Caja Madrid pel qüestionat aeroport de Ciudad Real? Per les disbauxes del PP a València? I les del PSOE a Andalusia? Per adequar totes les infraestructures de la resta d'Espanya? I Catalunya què? Des de les Olimpíades de 92 no hem vist obres importants. L'Ave? Parlo per Girona, com sempre els últims. L'Eix Transversal? El va fer la Generalitat i no el va fer aleshores de quatre carrils perquè no hi havia prou partida pressupostària i ha anat prou bé. L T1 al Prat? Supeditada a vols de Madrid i Aena. Rodalies? Què ens han donat? Ruïnes. La N-II a la Selva, un escàndol. Una colla de polítics i voluntaris es van remullar dies enrere demanant una obra que clama el cel.

Honorable Sr. Pujol, un dia va fer esment del "Tancament de caixes" o sigui deixar de pagar a l'Estat, i es va crear un gran enrenou. També han sortit uns "estudiosos centralistes" que profetitzen que Catalunya sola no se'n sortiria. Fins avui hem perdut totes les batalles, és cert, però pel tracte que estem rebent s'està creant un clima que el poble català, si és agosarat, valent i creu en si mateix i té bons cabdills, podrem tirar endavant, com estic segur que farà el noble poble japonès, amb el seu apocalipsi meteorològic nuclear.

No m'havia sentit mai nacionalista ni separatista, tinc 68 anys, però si paguem i no ens tornen el que ens deuen, ens critiquen, ens insul?ten, ens menyspreen, em pregunto: Catalunya, què hi fas a Espanya?

Arremanguem-nos, anem al mar??ge esquerra de l'Ebre, clavem-hi una estacada i diem als pobles d'Espanya de l'altra riba: "Sort!". I si ens necessiten i podem ja els ajudarem i mentrestant com deia el poeta Maragall: "Adéu Espanya!".

El meu suport a Mn. Alfons Torrús

gemma ros vall. blanes.

Mossèn Alfons, vull donar-li tot el meu suport i afecte que vostè es mereix. Són 46 anys de sacerdot i rector a la parròquia de Sant Cebrià de Vallalta, treballant per donar a conèixer Déu al poble que serveix incansablement. El seu treball ha consistit a: celebrar misses, baptismes, comunions, confirmacions, confessions, visitar els malalts, atendre els marginats i pobres i consolar els qui han perdut un ésser estimat, etc. No és prova suficient de la seva honorabilitat i respecte? He sabut que el poble ha estat al seu costat i estan agraïts del seu servei, però qui repararà el dany que li ha causat aquesta falsa acusació?