Hi ha dies que seria millor no aixecar-se, com afirma la saviesa popular. El dolent és que a vegades no es tracta de dies sinó de setmanes i fins i tot de mesos. Ara vivim un d'aquests moments que se'ns complica encara més per la quantitat d'informació que rebem i que probablement supera el que un cervell humà està inicialment preparat per gestionar. D'aquí la memòria selectiva com a mecanisme d'autodefensa d'un cervell que necessita deixar espai per al que verdaderament interessa.
Vam començar rebent la notícia d'un terratrèmol de nivell 9 en l'escala de Richter al fons de l'oceà pròxim a les costes nipones, seguit d'una onada descomunal -un tsunami- que ha provocat una catàstrofe humana de dimensions bíbliques ja que anem ja per uns vint-i-cinc mil entre morts i desapareguts. Per si no n'hi hagués prou, el tsunami va deixar sense electricitat a diverses plantes nuclears i això va impedir la deguda refrigeració dels seus nuclis, que van patir sobreescalfaments amb pèrdua de vapor radioactiu. Lleus rastres d'aquesta radioactivitat s'han pogut notar a Califòrnia, mentre aigua, llet i vegetals d'àrees pròximes a l'accident són perilloses per al consum. També hi ha radioactivitat al mar, fet que fa pensar en esquerdes en algun reactor.
Es tracta d'un accident molt greu -encara que no tant com el de Txernòbil a Ucraïna, el 1986- que tindrà un impacte gran per al futur de l'energia nuclear en el món, la recuperació econòmica del qual també es ressentirà dels efectes del terratrèmol ja que el Japó representa el 8% del PNB mundial.
Després ens hem trobat amb la gran revolta àrab que es va iniciar a Tunísia i ja s'ha endut dos caps d'estat, Ben Ali i Mubarak, que no sembla que hagin a ser els últims a jutjar per com pinten les coses al Iemen per al president Saleh. Els aires frescos de llibertat s'estenen dia a dia i bufen ara amb molta força a Síria i Bahrain -que tracten de reprimir-los amb duresa- mentre les protestes són més tranquil·les al Marroc i a Jordània, que han posat en marxa projectes de reforma per silenciar-les. En tot cas, sembla que ens esperen anys d'una certa inestabilitat fins que -en el millor dels casos- les democràcies s'assentin en alguns d'aquests països.
La violència s'ha desbordat amb tota la seva cruesa a Líbia, on el Consell de Seguretat ha hagut d'intervenir per imposar una zona de restricció aèria i protegir els ciutadans indefensos enfront de la vesània del seu líder. Ara, l'OTAN s'ha fet càrrec de l'operació sense que estigui clar on ens pot acabar portant aquest deure humanitari de protecció.
Per si no n'hi hagués prou, mentre el Consell Europeu es reunia a Brussel·les per apuntalar a l'euro prenent mesures de reforçament del govern econòmic europeu -el que implica a la vegada més control, augment de la disciplina i més recursos financers-, el govern de Socrates desapareix a Portugal en un moment molt delicat que deixa el país al caire de l'abisme del rescat i de la consegüent intervenció, en la sendera que ja van recórrer amb poca glòria Grècia i Irlanda. Amb la diferència que ara ens atrapa més a prop ja que els nostres interessos a Portugal són molt grans.
I a sobre s'han tancat per sempre els ulls més meravellosos de Hollywood...
El que deia, hi ha dies que no està un per a res.
