la terra és un organisme viu, com el cos dels animals, està recorreguda per venes de líquids, proveïda d'un eficaç sistema nerviós i tensada amb músculs i ossos; sota la pell tel·lúrica s'estenen xarxes subterrànies llarguíssimes que la travessen de nord a sud, d'est a oest. Aquest complex entrellat està conjuminat per corrents neuràlgiques de foc que irrompen brutalment en la boca dels volcans vomitant lava i fum, com també rius que obren forats al sol en forma de guèisers que llancen rajos d'aigua i vapor. La terra es remou a causa dels moviments sísmics; fortes commocions endògenes la sacsegen i esberlen la superfície amb talls profunds produint catàstrofes als humans. Les muntanyes són construccions arquitectòniques, obres d'enginyeria, amb sales interiors, corrents i pous d'aigua, llacunes, torres de pedra, mines de minerals i passadissos. Hi ha vida a dins com també en els vessants externs encatifats amb vegetals. Alguns xamans de pobles antics, com els druïdes, intentaren localitzar els nusos d'intersecció dels nervis cabdals, com ho fa l'acupuntura xinesa amb el cos humà, i els marcaren edificant temples per congraciar-se amb el poder immens del planeta terra.
Delfos és un d'aquests manyocs tel·lúrics, un important punt energètic, situat al peu del Parnàs, lloc de concentració de les muses i les ninfes que ballaven al so de la lira que tocava el déu Apol·lo. No és, doncs, estrany que actués allà un cèlebre oracle; se suposa que l'oracle eren dones grans, amb molta experiència de la vida, que disposaven d'un vast receptari de respostes a les preguntes formulades pels peregrins que oferien presents, des de remeis per guarir malalties dels nens, del bestiar, solucions als trencacolls de negocis i com també als embolics sentimentals i familiars. S'atribueix a aquest oracle aquest missatge amfibològic: una mare capficada pel futur del seu fill soldat va preguntar-li quina sort correria, l'oracle satisfet amb les donacions va vaticinar: "Anirà, tornarà, no morirà". El noi morí i la mare protestà, no obstant això, l'oracle la va rectificar matisant que la dona havia canviat de lloc la coma del missatge ja que ell havia profetitzat: "Anirà, tornarà no, morirà", (la importància d'un signe de puntuació tan suposadament insignificant com la coma!).
Quan Rajoy es va adonar que Espanya quedaria assotada per la crisi va preguntar a l'Oracle de Delfos: "Digues, Oracle, què haig de fer?" Amb la veu de l'antiga saviesa l'Oracle li va contestar: "Res, no has de fer res, dorm i limita't a fer un badall cada mes; la boca tancada no fos que t'hi entrin les empreses i caixes en bancarrota, els deutes dels autònoms desesperats, la veu dels funcionaris amb el sou escapçat, ni la dels pensionistes congelats. Com més quiet estiguis, més et mouràs. La crisi empeny el temps i dinamitza el PP en el bon rumb igual que estimba el PSOE: la crua realitat desbordarà el PSOE. Els endevins han pronosticat que a la tardor del 2011 seràs proclamat president d'Espanya. Ni fressa ni endreça, immobilisme radical mes enllà del bé i del mal. Mariano, has de ser acte pur sense potència, com el déu d'Aristòtil, ja que la potència, els moviments, impliquen sempre mancances: qui ho té tot no es belluga. Només ens traslladem per cercar i posseir el que no tenim. Mariano, ho tens tot, escolta'm bé: viu en els núvols que la tempesta és a baix, a la terra; ells, pobres mortals, ja s'ho faran. Fred com una estàtua de marbre. Deixa que les nenes vociferin i que González Pons actuï de crit que clama en el desert. Tranquil·litat i bons aliments; si despertes que sigui per fumar un havà, després posa't a jeure. Tu tens la veritat, la resta navega en un mar de crassa ignorància. Castiga'ls, ells ja saben per què. Això sí, neutralitza l'efecte Rubalcaba, caça el "faisà", el "faisà" a l'olla i que us aprofiti".
La recomanació de l'oracle l'ha seguit al peu de la lletra. Mariano va contemplar impàvid el panorama i a la tardor del 2010 es limità a dir: "Espanya no va bé, el govern no governa, improvisa; el president Zapatero és un frívol. El PSOE és fum, mera gestualitat". A l'hivern pronuncià un nou comunicat: "Espanya no va bé. Cap mesura adoptada pel govern és eficaç per combatre la crisi. Ens estem despenyant". Mesos després va anunciar modulant dramàticament el to de la veu: "Espanya no va bé. A en Zapatero només li interessa que guanyi el Barça i l'acció de govern li patina. Els ministres no administren i el país s'ha estavellat". Al juny declarà: "Espanya no va bé. Això és xauxa. Un cop el Barça ho ha guanyat tot en Zapatero s'ha distret i en Rubalcaba li ha perpetrat un cop d'estat: aquest és l'últim cartutx del PSOE".
La travessia pel desert del PP ha durat set anys. La crisi ha ofegat el PSOE com ha passat a Europa amb tots els governs que l'han combatut i el vaixell del PP ha avançat a tota vela tallant les ones, només algun esquitx contaminat de l'albufera valenciana ha tacat el candidat del PP.
Mariano Rajoy, nascut el 1955 a Santiago de Compostel·la, va ser ministre i del 2000 al 2003 vicepresident en el govern d'Aznar. Als 24 anys s'havia convertit en el registrador de la propietat més jove d'Espanya; ha confirmat que hauria guanyat més diners dedicat a la carrera que no a la política. Tot indica que si no hi ha cap vicissitud imprevista com l'atemptat de l'11-M del 2003 el seu silenci serà recompensat el 20-N.
