Un exemple de civisme
Maribel Caldas i Basart. Girona.
Després de llegir i veure per la televisió tant de brètol fent trencadisses de material públic i privat, no respectar res ni ningú, entrar a supermercats i robar per robar (noia rica i universitària a Londres es va divertir robant), creient que tot s´hi val, em fa la sensació que a la joventut molts pares no els han ensenyat cap valor, ni que la llibertat d'un acaba allà on comença la llibertat de l'altre. El primer ministre Cameron va dirigir-se als pares dient que tinguessin els fills a casa…
Bé, aquest cap de setmana he pogut comprovar amb esperança que encara hi ha molts joves per qui la seva vida té un sentit responsable. He vist molts i molts joves amb banderes del seu país, passejant, rient, cantant, per què no?, per la Devesa. Més d'una vegada he sortit al balcó a mirar-los quan passaven. He escoltat els seus cants i les seves rialles llunyanes. No els cal fer destrosses, ni emborratxar-se, ni barallar-se per sentir-se bé. Eren uns quants dels 6.200 joves cristians acollits a l'àrea urbana de Girona.
Diumenge passat, a la meva parròquia de Santa Susanna del Mercadal, he pogut gaudir compartint amb ells l'eucaristia que ha presidit el señor Bisbe de Reggio Emilia, acompanyat pel señor rector del Mercadal i altres capellans. S´han escoltat diferents llengües: català, castellà,anglès i italià. Tots hem participat, cadascú amb la seva llegua, però tots ens hem entès. La nostra fe ens ha unit. En acabar se'ls ha desitjat un bon viatge fins arribar a Madrid, on veuran el Papa. Han respost amb aplaudiments, als quals tots els parroquians ens hem afegit.
Hi havia voluntaris amb samarreta groga (devia ser per orientar, més que per servei d'ordre) perquè tots sabien comportar-se. Segons aquest diari es van reunir 40.000 joves cristians en una missa al Fòrum de Barcelona. Segons la Creu Roja, sense incidències, només havien atès quatre persones per desmais.
Tot un exemple de civisme i respecte als altres!
Repulsa
Juan Carlos Cebrian. Estocolm.
Amb aquest missatge vull enviar la més severa repulsa de part meva en llegir l´odissea de Juana Dolores Martínez, elegida regidora de Salt, el municipi on vaig néixer. Jo he sigut durant 12 anys regidor de l´Ajuntament d´Estocolm i des del 2002 parlamentari regional d´Estocolm i mai hauria pogut concebre tanta discriminació. M´agradaria donar suport a Juana Dolores Martínez encara que sigui tan lluny com des de Suècia.
Carta a l'articulista
Joan Vila
Joan Enric Carreras Mercader. Bellcaire d´Empordà.
Benvolgut Sr. Vila, sempre que puc llegeixo els seus articles perquè els considero encertadíssims. Ja sé que vostè coneix molt bé el que explica en el seu article «Créixer amb productivitat», i és que no es podria dir més ben dit el que és realment el problema, cal que posem més productivitat, i més qualitat en la producció... Però, miri, nosaltres tenim una empresa que precisament es dedica a millorar processos productius, buscar idees per fer el que vostè diu... En l'època en què calia vendre perquè les empreses necessitaven fer més producció, sempre teníem clients interessats en què els milloréssim la producció per poder vendre més, però malauradament en aquests moments que, tal com vostè diu, s'hauria d'intentar millorar costos amb més productivitat, els nostres empresaris ho estan fent al revés, ja quasi no ens donen feina, quasi li diria que no ens volen veure... No volen gastar res... De fet, com que venen menys de la meitat del que venien, doncs ara no ens demanen que els millorem la producció, i els que volen invertir (de fet no en trobo) no troben finançament, en poques paraules, de fet hauríem de tenir molta feina, però crec que el que farem serà tancar la porta. Vostè que sempre té resposta a les coses tecnològiques, ¿què m´aconsella? Atentament.
Els aldarulls de Tottenham
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
Els aldarulls de Tottenham són un símptoma de la greu malaltia social que pateix Europa. Més enllà de l'euro i de les «primes de risc», hi ha persones que pateixen la degradació i regressió de les seves condicions de vida arreu del vell continent .
Si a l'Europa meridional el fenomen dels indignats ens va deixar bocabadats, al nord del continent la fractura social encara és pitjor. No juguem amb la justícia social, perquè estarem jugant amb foc.
