La Constitució diu en el seu article 47 que "tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació". És cert que objectivar aquest dret és molt relatiu, però no ho és menys que l'últim que tenen en compte els poders públics són els ciutadans. Una de les moltes conseqüències de la crisi econòmica és que molta gent s'ha quedat sense habitatge per impagament. A les comarques gironines es van realitzar 2.905 desnonaments l'any passat, el que significa que cada dia vuit famílies van perdre un bé tan bàsic com és l'habitatge. El problema s'agreuja, i d'aquí a la creació d'aquestes plataformes d'afectats per la hipoteca, quan en la majoria de casos no és suficient la pèrdua del pis per cancel·lar el deute, sinó que, com que l'immoble ha perdut valor, encara hauran de seguir pagant una part de la hipoteca després de ser desallotjats. El debat està obert, però no resolt. Algun jutge ha sentenciat que amb el lliurament de l'immoble n'hi ha d'haver prou, però falta conèixer l'última paraula del Tribunal Suprem. Fa uns mesos, el Congrés dels Diputats va rebutjar una proposta presentada per IU i ICV per reclamar un canvi en la legislació hipotecària. Mentrestant, els desnonaments sovintegen. No es pot ignorar que la taxació dels habitatges no la fan els compradors, sinó els propis bancs i que, durant la bombolla immobiliària, es feien a l'alça. Els governs estan preocupats ara a salvar el sector financer, cosa comprensible perquè no s'erosioni tot el sistema, però també haurien de prestar atenció a resoldre els drames particulars que pateixen moltes persones que no són les culpables de la crisi econòmica.
