Els adolescents es socialitzen fonamentalment a partir del grup d'iguals. En moments vital en què ja no són infants ni encara adults i la identificació amb els companys és molt gran i pot portar a un cert tancament. També és el moment en què s'identifiquen amb "les modes" i malgrat sentir-se en contra del "món dels grans" són els primers consumidors d'allò que aquest món adult els ofereix. S'identifiquen amb grups musicals, amb marques, vesteixen de forma semblant, són provocadors. La nostra inquietud és que l'ús de l'idioma castellà passi a ser un dels elements identificadors, per opció, d'alguns d'aquests grups. Una cosa és que enraonin habitualment en castellà i l'altra que l'ús d'aquest es converteixi per a ells en signe d'identitat, i tot i conèixer el català es neguin a fer-lo servir. Si això es produeix, no haurà funcionat l'ensenyament normalitzador per al català.

Compartim amb molts experts que una de les claus d'aquesta normalització ha estat utilitzar-la com a llengua vehicular a l'ensenyament. Per la realitat social catalana, l'ensenyament en la nostra llengua no ha anat en detriment d'un ús correcte simultàniament del castellà, sense altres limitacions que les habituals en tota comunitat bilingüe i amb els dèficits que el sistema educatiu pateix.

Però malgrat la nostra fermesa en la defensa del català, convé també evitar tota polarització, i en especial la juvenil, en torn de l'ús de l'idioma. Com ja hem dit, en la joventut es tendeix a la provocació. Però s'ha d'estar alerta en la manera com responem al parany de cada provocació, en com l'abordem en el sí de la família o amb els joves amb els què puguem incidir o relacionar-nos. Sense trair en absolut les nostres opcions en defensa del patrimoni cultural, hem de tenir clar que una de les formes de fer-ho és evitant l'enfrontament en torn de l'idioma en edats en què encara s'estan conformant les personalitats.

La normalització en l'ús és tan important en l'escola, on un percentatge elevadíssim de població infantil la incorpora sense dificultats, com en el fet de no provocar rebuig posterior. És a dir, si tothom el coneix bé i l'ha fet servir en l'aula, hem de procurar no provocar anticossos perquè en ambients on s'enraona el català aquell jove de família o ambient no catalanoparlant es continuï sentint còmode en català. Siguem prudents perquè a voltes un enfrontament o menysteniment pot motivar actituds de rebuig que podrien desfer tot el camí avançat en el treball per normalitzar una llengua que encara continua sent minoritària.

És evident que hem de provocar que la nostra llengua sigui l'habitual en les nostres poblacions, però cal fer-ho des d'una forma prou amable que hi convidi, no només amb les normes legals que la normalitzin. Tindria un efecte contraproduent que causés enfrontament entre grups juvenils. És clar que per origen o per estatus social pot anar associada a determinats grups, però fem veure'ls-hi que no seria bo per a la seva normalització que pugui ser la causa d'enfrontaments.