Les enquestes de CiU
Francesc Gombau. (Girona)
S´han fet moltes enquestes de cara a les eleccions generals i cap ha donat CiU com a guanyador a Catalunya. Bé, fins ara. Perquè l´enquesta realitzada per la mateixa Generalitat d´Artur Mas és l´única que sí dóna com a guanyadora CiU, amb un 40% més de vots que el PSC i més del doble que el PP, unes dades molt poc creïbles i totalment allunyades de la resta de sondejos. Més que una enquesta sembla la carta als Reis Mags de CiU. No entenc que Artur Mas estigui gastant milions d´euros en organismes públics dedicats a fer enquestes esbiaixades i a la seva major glòria mentre retalla a escoles i hospitals. Per què no aplica les tisorades a aquestes lamentables enquestes d´autobombo, senyor Mas?
Quin és el preu d´una vida?
Antonio Tirado Jiménez. (Girona)
En els temps que corren i sense parar d´escoltar les paraules de moda, crisi i retallades, he arribat a la conclusió que les nostres vides també tenen un preu. Per desgràcia, com tants d´altres, tinc un malalt a casa que arrossega una malaltia des de fa quasi cinc anys, a conseqüència de la qual ha patit disset intervencions quirúrgiques.
Actualment estem a la espera de quiròfan, però per sort per a nosaltres el nostre malalt no té cap tumor terminal, per la qual cosa no es considera pacient prioritari. Crec que és vergonyós que siguem capaços de parlar de crisi i retallades, quan des de dalt ens movem en cotxes oficials i avions de l´exèrcit, ocasionant des del meu punt de vista uns dispendis innecessaris i gastant uns diners que podrien destinar-se a la salut pública. I així, salvar vides. O és que costa menys pagar terrenys per a cementiris?
Carta a l´articulista Sr. Joan Vila
Joan Enric Carreras Mercader. (Bellcaire d´empordà)
Sr. Joan Vila, potser recordarà que vaig dir-li que era un lector del seus escrits i un admirador dels seus raonaments, i avui he llegit el seu article, sobre els «Bancs-paletes», i la veritat, dir les coses més clares es impossible. En el meu tarannà d´empresari, he viscut en primera persona, i visc, el que vostè comenta, i es veu que moltes persones del món industrial que podrien fer com vostè, uns per la seva posició dintre del teixit empresarial i d´altres d´influències polítiques dintre del sistema de les Cambres de Comerç, que segur que també la seva opinió podria fer veure el que no volen veure, restant callats, quan vostè i jo sabem que la fórmula de sortir del forat és produir, fabricar, millorar processos, i abaratir els productes (sense abaixar sous) i aplicar tecnologies que ens permetin ser més competitius, malgrat haguem de treballar més, i fer menys ponts i passeres dels que ens hem inventat. Per un costat no volem saber res de Sants i Santes, (laics) però per l´altre costat només esperem un Sant per fer la festa que calgui... I si no faci la prova i li pregunta a un nen què és la Setmana Santa, i li respondrà «Vacances!».
Gràcies, Sr. Vila, pel seu article, demano al director del Diari que el torni a publicar en primera pàgina i amb lletres grans, a veure si n´aprenen els que han de fer-ho. Moltes gràcies, Sr. Vila, seguirem aprenent de persones com vostè.
Que el 20 de novembre no ens enganyin
Jordi Vidal Bernades. (Palafrugell)
Un altre cop ens estan marejant amb el tema que algun partit dels que aniran a les properes eleccions ens trauran de la crisi econòmica que estem patim, quan nosaltres ja ens estem adonant que no té res a veure amb el que farem o deixem de fer des d´Espanya, sinó que la solució està molt més enllà de les nostres fronteres i haurà de ser una acció europea i mundial. De res han servit les voltes polítiques que s´han produït a Grècia, Portugal o Anglaterra; aquests països segueixen igual o pitjor i és més que probable que els partits de dretes que governen ara Alemanya, França i Itàlia deixin de fer-ho en les properes eleccions.
Algú pensa que això canviarà la pel·lícula? No ens enganyem, la solució no és ni en la dreta ni en l´esquerra, sinó a tenir a cada país europeu gent al capdavant que sigui capaç de dialogar i que tingui una visió de futur per formar un front comú a Europa. Tota la resta sobra. Ens la juguem el dia 20 de novembre, i no podem votar per cabreig, sinó amb el cap i amb la idea que no votar aquell dia és ser un inconscient.
On queden els drets humans?
Isabel Urban Mera. (Girona)
Volia compartir amb vostès la meva profunda indignació davant dels fets que tots podem observar als diaris i als informatius. Es tracta d´un vídeo que fereix la sensibilitat de tot aquell espectador que es vol informar degudament. És el vídeo de la mort de Gadadfi. Em sembla una total falta de drets humans i de sensibilitat, no poso en dubte que no ha tingut mai una bona actitut cap al seu poble i cap a l´estranger però, no mereixem tots un judici just? No som tots persones i mereixem una mort digna? No podem oblidar-nos que a part d´haver estat un dictador, és pare, és avi, és germà i és fill. És una persona i si l´han perseguit fins a la mort pels seus actes, no són ells iguals per la barbaritat que han fet amb ell? No el defenso, ni molt menys, ni l´excuso, però tots som persones i no podem jutjar una persona i després fer-ne el mateix que han fet amb nosaltres.
També volia exposar la meva indignació cap als informatius i alguns diaris. Quin dret tenen a posar aquests vídeos, que per desgràcia s´han gravat, si ni tan sols es poden dir paraulotes a segons quines hores? Que es més greu parlar malament que el fet que tothom vegi un home dessagnat, amb dos trets, i demanant clemència? On han quedat els temps en què es jutjaven, i es condemnaven amb la llei per bandera?
Reflexionem senyors, reflexionem. Si volem un món millor en el qual permetre que creixin els nostres fills amb l´empatia i la responsabilitat, on l´hostilitat no formi barreres insuperables, no ens podem permetre uns errors com aquests. Tots som persones, i com a tals ens hem de comportar, deixant a una banda els errors o el mal comportament dels altres. Gràcies.
