Vetlla de Sant Narcís
Àngels Pagès Calvet. (Ventalló)
Vull felicitar Mn. Jordi Callejón, delegat episcopal de Pastoral amb joves per la seva proposta. També voldria agrair al nostre senyor bisbe que presidís la celebració. Una alternativa ben innovadora per encetar les fires de Sant Narcís. Aplegar un bon grup de joves per resar a la basílica parroquial de Sant Feliu, el capvespre de la festa del patró, no deixa de ser un repte. La resposta dels nois i noies va ser notable, van assistir a la vetlla jove amb devoció i silenci. Un contrast prou diferent a l´oferta nocturna de la primera nit de les Barraques de la Copa. Els més de 6.000 joves que la diòcesis va acollir de camí cap a Madrid, el passat mes d´agost amb motiu de la JMJ, ha deixat la seva empenta.
Ara el que pretén la delegació és que tingui continuïtat. Té el propòsit de convocar-la cada any,en la mateixa data, la vigília de la festa de Sant Narcís, patró de la ciutat i de la diòcesi de Girona. La vetlla està inspirada en la que es fa a Montserrat. Anualment reuneix centenars de persones a la basílica la nit de pas a la festa de la Mare de Déu.
Hem de confiar que aquesta primera edició serveixi per dinamitzar la vida de les nostres parròquies.
Acomiadament
Joan Janoher i Sadurni. (Vulpellac)
Quant les estadístiques dibuixen un percentatge clar d´independència ens adonem que la situació agafa cada vegada més empenta, amb els resultats. No és d´estranyar que així sigui i a més si tenim en compte quin paper juguen els que ens consideren separatistes; i t´adones del poc que representa Catalunya per a l´Espanya nacionalista. És un moment difícil per al nostre país en el qual els poders fàctics intenten fulminar la nostra entitat, menyspreant les institucions i el poble català, titllant-nos amb tots els qualificatius més insultants.
La divulgació d´uns afers molt greus per part dels sectors polítics dretans, complementats aquests amb les paraules del «senyor» Peces Barba ens fan veure la desconsideració i poc respecte que tenen per nosaltres, com a comunitat. Sempre ens han obligat a identificar-nos com a integrants de l´Estat espanyol però existeix un protocol d´igualtat al qual mai ens han demostrat, si no tot al contrari, fa la sensació que destorbem com a nacionalitat.
El nostre tarannà, com el fet diferencial cultural, ha estat, i és per a ells, la xacra de la convivència institucional. Llavors, amb les reiterades desqualificacions que rebem, no s´han de sorprendre del procés a seguir per poder assolir la nostra independència. Ells són el únics responsables de la situació per no acceptar la nostra idiosincràsia, dins el seu estat. Crec molt sincerament que els seus programes dialèctics i polítics ens obren les portes a un clar acomiadament.
Bon gust al futbol
David Arboix i Arús. (Banyoles)
Escoltava ahir vespre unes declaracions de Raül Agné sobre la delicada situació de l´equip a la taula classificatòria. Mai he dubtat de la qualitat futbolística del tècnic de Ponent. És més, m´agrada el plantejament tàctic i l´esperit disciplinat dels seus equips, si bé, escoltant-lo ahir una bona estona, he de dir que, sobtadament, m´ha decebut força el seu missatge com a comunicador. Suposo que les malaurades declaracions a les quals em refereixo deuen ser resultat del difícil moment que està travessant Agné. Ara bé, el fet d´ocupar posicions de descens, sentir-se qüestionat i veure en perill la seva continuat al capdavant de l´equip gironí no ha de justificar mai la quantitat de paraulotes i expressions grolleres que va arribar a dir. Sembla com si els arguments guanyen força quan vénen amanits amb renecs i mots malsonants. Penso que els personatges públics, els del món de l´esport no han de ser una excepció, haurien mirar-s´hi una miqueta més a emprar els mots més escaients en el seu discurs habitual. Quan l´argumentari s´acompanya d´un lèxic pobre i barroer és que hi ha ben poca cosa a dir.
Cal més arbitratge social
Josep m. Loste i Romero. (Portbou)
Les fredes estadístiques assenyalen que 50 famílies al dia es queden sense casa a Catalunya com a conseqüència de desnonaments o execució d´hipoteques per part de les entitats financeres.
El pitjor de tots aquests clars atemptats contra la dignitat humana és que una gran quantitat de famílies es queda en situació d´exclusió social pura i dura. Resulta que l´habitatge hipotecat és el seu únic habitatge habitual. Abans que s´arribi a produir un desnonament s´haurien d´esgotar tots els mitjans de diàleg entre les parts a través de la concessió d´una moratòria, la negociació extrajudicial del préstec hipotecari i, fins i tot, caldria activar molt més la mediació social, amb la intervenció dels propis serveis municipals i de la Generalitat.
