Les noves tecnologies han redefinit l'espai. I estan fent el mateix amb el temps. En el terreny dels mitjans de comunicació, la legislació europea estableix franges horàries de protecció per a la infància i la joventut, una herència de dècades passades. Però els serveis audiovisuals no lineals a petició, per exemple a través d'Internet, els telèfons mòbils, etc., trenquen qualsevol concepte temporal i possibiliten que el receptor triï de manera personalitzada el moment en què vol consumir una producció: un informatiu, un partit de futbol, un concurs o una pel·lícula pornogràfica. Resulta com a mínim paradoxal que el marc de regulació continental dipositi en la tecnologia la salvaguarda de la protecció de determinats drets, mitjançant dispositius de control, sistemes de filtratge de continguts i de cerca segura... És evident que cal una actuació transnacional de les entitats reguladores. L'economia ultrapassa les fronteres, per tant, l'actuació legal en el futur ha de considerar la necessitat d'arribar a acords entre les autoritats i els proveïdors, els quals, a més, haurien de supervisar el material que hi circulés, fins i tot el procedent d'uns ciutadans que s'han reconvertit sense problemes en emissors.
