La diferència entre un banc i una empresa normal
Joan Enric Carreras. (Bellcaire d´Empordà)
Quina és la diferència entre els bancs i qualsevol empresa? Per què si tenen problemes els bancs els «rescaten» amb diner públic, i si una empresa té problemes doncs deixen que caigui sense més? Per què als bancs els beneficis són per als accionistes i les pèrdues per a tothom? Crec que són més importants les empreses que transformen matèria en un producte, que ajuden que el famós PIB augmenti, mentre que la banca només «ajuda» i «treballa» per l´especulació d´uns pocs, a costa de molts, només podria entendre que els «titelles» (polítics) que fan les lleis estan a les ordres dels «seus amos» (banquers), perquè si no és això no ho entenc, precisament crec que dels bancs i caixes, com estan ara en podríem prescindir. Quan donaven crèdit i feien la seva funció de deixar diners perquè la indústria i el comerç tiressin endavant els seus projectes tenien raó de ser, però ara que només venen assegurances i poca cosa més? I per què només mirem la borsa si puja o baixa? Si només és especulació, no té res de productiva, només cotitzen a borsa empreses que es capitalitzen amb aquest sistema de vendre accions, i quan «estan una mica fotudes» doncs fan «ampliació de capitals» però almenys ho fan amb els diners que cadascú hi vol o hi pot invertir, el que sí entenc que ajuda molt a destrossar un país és el famós «deute públic» ja que els assalariats de tots (funcionaris) cobren igualment la nòmina encara que l´empresa estat no tinguin ingressos (impostos) i la pregunta del milió: d´on treuen els diners per pagar si no en tenen…? Algú m´ho contestarà? Perquè en les empreses quan no tenim diners doncs no podem pagar, si per cas hem de (mal) vendre els actius que ens queden, industrials i personals, i ens esperen com «corbs» davant el cadàver, els banquers, és clar.
«Xulos» o pobres?
Marta Baulida Mestres (Girona)
Pia Bosch, sobre l´eterna discussió de si el Govern ha o no ha de pagar el xantatge a Ryanair, ens adverteix que els gironins serem els més xulos però també els més pobres si no paguem. A aquestes alçada ja ningú dubta que el problema és que l´aeroport de Barcelona ha donat totes les facilitats a aquesta aerolínia i mai les instal.lacions de Vilobí tornaran al nivell de passatgers que van tenir, ni s´acostaran a les xifres que tant cloquegen els polítics que van arruïnar els comptes d´un país i ara volen evidenciar un cost d´oportunitat de negoci absolutament populista. Els que han de parlar d´economia i negoci no són els polítics, encara que siguin catedràtics d´història, en el millor (o pitjor) dels casos. Ja n´hi ha prou de marejar el personal i criticar amb mitges veritats i falses realitats. Molts plans de negoci i subvencions a tot tren que no van servir per a res i ara volen donar lliçons. Millor seria demanar-los comptes de les seves anteriors actuacions i que deixin de distreure les seves pròpies responsabilitats, ja que la seva credibilitat està més desacreditada que la de Ryanair, que ja és dir. Pobres ja ho som quasi tots i per a xulos ja els tenim a ells.
Els funcionaris, la justícia social i la democràcia
Josep M. Loste i Romero. (Portbou)
Els empleats públics no som apreciats socialment. En l´imaginari col·lectiu apareixem com a privilegiats i poc disciplinats, potser per això som el país europeu que té una despesa més petita en ocupació pública. No obstant això, la gestió racionalitzada del poder exigeix disposar d´un conjunt funcionarial suficient i capaç. No hi haurà serveis públics de qualitat sense burocràcies políticament neutres i tècnicament eficients. Tampoc hi pot haver un estat fort, amb governs alternatius obstinats a reduir la despesa pública; confonent l´abandó de funcions amb l´eficàcia financera de la seva gestió. La idea d´«externalitzar» l´Administració sembla coherent amb les rebaixes fiscals ofertes de manera continuada, però oblida que la democràcia ha de garantir l´accés universal a determinats serveis i prestacions bàsics i irrenunciables. Els funcionaris fan suportable una societat tan profundament desigual com l´actual, garanteixen uns nivells de benestar que posen en condicions de competitivitat econòmica els treballadors. La seva salut, la seguretat, la formació, la porten a terme els funcionaris i no els empresaris.
Retallada o incompetència
Jordi Teixidor Otaño (La Pera)
La meva germana té espina bífida de naixement, té una vàlvula al cap, li falta un ronyó i té infecció d´orina crònica a més amb sondatge intermitent cada dues hores i és hipertensa. El dia 1 de novembre pateix una hipotèrmia a les tres de la tarda al taller ocupacional on va. La direcció truca a l´ambulància i se li nega el servei i volen que la portem a un ambulatori. Després de molt insistir arriba l´ambulància sense metge tot i que prèviament se´ls ha comunicat el diagnòstic i la patologia complexa de la meva germana. És traslladada a l´hospital Trueta, a continuació arribem els familiars i ens deriven a la porta d´entrada, on expliquem la patologia a la persona que hi ha i el primer que fa és riure sarcàsticament i dir que quan es pugui l´atendran. Al cap de dues hores encara no l´havia visitat cap metge. Durant aquest temps truco a la Vall d´Hebron, als metges que la porten, per explicar-los la situació en què es troba i aquests es posen en contacte amb el metge responsable d´urgències del Trueta i li diuen que es faciliti una ambulància per portar-la a la Vall d´Hebron. Després d´una altra hora d´incertesa, inquietud i impotència se´ns nega l´ambulància per fer el trasllat i a més el metge d´urgències es dirigeix a nosaltres amb un to ofensiu i prepotent.
En arribar a aquesta situació, demanem l´alta voluntària i el metge ens diu «que no arribarà a Barcelona». En escoltar això, després de tres hores d´espera sense que l´hagin visitada, la nostra indignació és tal… I encara augmenta amb el diagnòstic de l´alta d´un simple dolor abdominal. Decidim portar-la amb el nostre cotxe assumint el risc que comporta. Això salva la vida la meva germana, el ronyó li havia fallat.
