Tinc una amiga que viu sola i que narra les coses al mateix temps que les fa. Quan planxa uns pantalons, per exemple, diu en veu alta: "Ara estic planxant uns pantalons d'entretemps que la veritat és que no sé si em posaré, perquè em van una mica justos, me'ls vaig comprar amb la idea d'aprimar-me, però vaig tenir tres sopars seguits i ja veus". Quan acaba de planxar els pantalons, un altre exemple, diu: "Ara acabo d'entrar al passadís, per anar al lavabo, però se m'acut la idea de posar unes patates a coure, per al pop a la gallega, de manera que vaig directament a la cuina, acabo d'entrar-hi, i no trobo l'olla, aquesta mania meva de no col·locar les coses al seu lloc".

A mi m'agrada sopar a casa seva perquè quan estem sols, com que hi ha confiança, segueix dient-se les coses en veu alta, cosa que resulta fascinant. Ahir mateix, després d'obrir-me la porta, va dir:

- Hola, Juanjo, ara et faré un petó, ara te l'estic fent, ara vaig corrent a la cuina perquè se m'està enganxant un remenat de gambes i gules que preparava d'aperitiu.

I a mesura que es perd pel passadís va dient: "Ara em recolzo en la cama esquerra, ara en la dreta, ara acabo d'ensopegar en aquest llistó del parquet que està fora de lloc".

Resulta impossible conversar-hi perquè no es limita a opinar sobre les coses, sinó a assenyalar el que està opinant sobre les coses. Com és lògic, als llocs públics no parla en veu alta, però segueix dient-se per a ella mateixa tot el que fa o el que veu. Al cinema, per exemple, s'explica la pel·lícula, fins i tot quan la veu amb subtítols, la qual cosa requereix una habilitat diabòlica. És com si portés un diari verbal continu o com si estigués retransmetent cadascun dels seus actes a un hipotètic públic oient. De fet, un dia em va explicar que tot va començar en la infància, jugant a ser locutora de ràdio. A partir d'aquí va començar a imaginar que hi havia en alguna dimensió de la realitat alguna cosa interessada en el que feia o deixava de fer i aquí la tenen, fins avui, retransmetent la seva vida en viu i en directe des que s'aixeca fins que se'n va a dormir. Assegura que quan dorm, retransmeten, des d'una altra dimensió, per a ella. En diu somnis, d'aquestes retransmissions.