A la Segona República se li va ocórrer reconèixer el dret a vot de les dones i... van guanyar els conservadors. Ara Madrid ha decidit erigir una barrera contra la discriminació de gènere i ha fet alcaldessa Ana Botella, conec millors maneres d'advocar per la igualtat política entre home i dones. No és que les dones tinguin com a pecat original el mal cap -abans o després de passar per la perruqueria-, és que el fet biològic de ser dona és només un factor, ni únic, ni determinant. Tinc amics que són molt més senyoretes del que mai ho serà Scarlett Johansson. Són productes culturals, exemplars humans únics, ni més ni menys que les bones senyores que el 1932 es comportaven com a tributàries dels confessionaris.
Si es descuida don Mariano-un altre producte cultural- van més ministres a l'entronització de la senyora d'Aznar-l'home amb menys problemes d'autoestima des de Giscard d'Estaing- que a la seva pròpia posada de llarg a les Corts. El senyor Rajoy ha esgotat tant el recurs de presentar-se com a portaveu de l'home comú que sol pecar de modest i per això va ocultar la seva condició de fill del president de l'Audiència provincial de Pontevedra i de nét d'un redactor del primer Estatut d'Autonomia de Galícia.
La modèstia casa molt bé amb les institucions democràtiques, de desfogats anem bé, però sense exagerar perquè després Ana Botella rep la vara de Madrid i en la seva apoteosi l'acompanyen la ban?cada blava, els bancs, la lideressa Aguirre, la patronal, els cognoms dues vegades dobles i altres aus heràldiques, bicèfales o no. És a dir, el pes de la pomada, la geometria invariable i la llotja del Reial Madrid: el costat congènit, estamental, del poder. Les dinasties. Un cocido, naturalment madrileny, en el qual va anar a caure un lacón de Pontevedra. L'altre dia, sense anar més lluny, vaig veure la presa de possessió de Luis de Guindos en presència d'Aznar i em va semblar que anaven a ocupar Polònia.
