Aquests darrers dies, fa fàstic escoltar els debats de la televisió; els polítics que just estrenen legislatura, què fan? Tapen les pròpies vergonyes amb l'ostentació de les dels altres, mentre el ciutadà veu que la nòmina s'aprima amb una galopant inflació d'impostos. I no se'n salva cap administració!
He tornat a llegir un llibre profètic. Si més no, en informació econòmica. De l'abril de 2002. Té deu anys i serva encara fresca la tinta de la impremta. Publicat en castellà pel periodista Josep Manuel Novoa i editat per Liburak, es presenta com un manual indispensable per desemmascarar la impunitat amb què actua el poder econòmic que té la classe política rendida als seus peus.
Es titula Bancos, Banqueros, Bandidos. Més de quatre-centes pàgines: Els banquers s'han empescat -hi llegim- mil-i-una prestidigitacions per efectuar les seves elucubracions legals. I no només els banquers; desemmascara, amb noms i cognoms, crèdits i assegurances, i esbomba les particularitats d'uns sectors de pillastres que fan el gran negoci amb la lletra petita de les pòlisses. Caixes i bancs, ben amagats sota d'envitricollades financeres, reconverteixen el diner públic en privat amb un únic objectiu: "Exterminar els elaborats estalvis d'una vida de treball".
La Unió Europea ha propugnat un reajustament. D'entrada, fóra una simple aritmètica. Si n'entren deu, no en podran sortir vint fins acumular uns dèficits insostenibles. El darrer govern del PSOE fou nefast. El mal ja és fet. L'alerta roja s'ha disparat; massa tard? El PP diu que no; el dit de Don Mariano en les seves esmenes correctores apunta cap a les autonomies. Els catalans ja sabem el que vol dir. Tornem a ser tapaforats? Hem deixat mai de ser-ho?
