Quedi clar que Rubalcaba i Chacón són adversaris però no ?ene?mics, o al revés, ara no hi caic, i que el PP desitja al PSOE el millor del món en aquest procés de primàries, o de preprimàries, perquè Espanya necessita una oposició forta, articulada i bla bla bla. Tots dos, Rubalcaba i Chacón, tenen torticoli de mirar cap a l'altre costat a les reunions de Ferraz, on els han posat junts, de manera que quan surten al carrer ell segueix amb el cap girat cap a la seva dreta i ella cap a la seva esquerra, o al revés, per la qual cosa potser vegin només una zona de la realitat, la zona del bla bla bla. Diuen que Rubalcaba representa l'experiència i Chacón la joventut, però molt bé podria ser ell el jove i ella la més gran. Fa falta molta joventut per aguantar la pallissa que porta donant-se ell des de fa mesos i molta experiència per manejar el ministeri que ha dirigit ella, el de Defensa, del qual Constantino Méndez, el seu secretari d'Estat, va afirmar que havia comprat armes que no es farien servir, per a escenaris de guerra inexistents i amb uns diners que no tenien. No s'entén la falta de publicitat de les afirmacions de Méndez, un dels pocs polítics que a l'obrir la boca deia alguna cosa més que bla bla bla.
Total, que dels programes de Chacón, l'experta, i Rubalcaba, el jove, només ens interessa saber si són d'esquerres i si ho són ara o ho eren ja quan governaven al costat del Zapatero de la reforma de la Constitució o la congelació de les pensions, el Zapatero de dretes, per dir-ho ràpidament. Ens importa un rave qui dels dos és més català o més andalús. Ja coneixem els discursos retòrics d'obrir-se a la societat i tot això. El que cridaria l'atenció seria que volguessin tancar-se al món. Els demanaríem, doncs, que deixessin de practicar l'obvietat, que escapessin dels llocs comuns i que diguessin clarament si hi ha o no hi ha sortida al capitalisme salvatge pel qual ells mateixos es van deixar avassallar quan governaven. I que no converteixin aquesta campanya en un programa de telerealitat amb pretensions de documental de La 2. Que no facin literatura dolenta, és a dir, bla bla bla, enmig de la brutalitat en què ens trobem immersos. Moltes gràcies.
