Cartes

JULIA FORTUÑO APARICIO. MAÇANET.

Senyors, això és un descontrol amb totes les de la llei.

El repartidor de butà pel que sembla es troba de baixa laboral per malaltia, i el pobre senyor evidentment no ha pogut passar a repartir el butà. Doncs ja ens hem quedat, des del dia 31 de desembre de 2011, amb les bombones al carrer a l'espera que alguna ànima humana ens proporcionés el tan necessari combustible per a les nostres cases.

Pel que sembla, la distribuïdora de butà no entén que hi ha persones de força edat que no es poden desplaçar d'aquí cap allà, tenint en compte la seva edat i que no tenen mitjans de transport. Una cosa tan senzilla que no entens.

I jo penso si hi ha bombones en molts carrers i en moltes portes de casa, i al preu que ens les venen, és possible que amb tant atur i amb tanta necessitat aquests distribuïdors s'ho prenguin en broma? No ho entenc.

El que sí entenc és que Butà de Santa Coloma de Farners i de Girona i nosaltres en el seu moment haguéssim pres un acord de repartir els caps de setmana (sense papers, ni firmes), (si hagués estat així, ara prendríem altres mesures), però va ser amb bona voluntat i ganes de servir el pròxim.

Molts desitgem que ens arribi algun dia el gas natural, ja que això ens donaria molta tranquil·litat, però per això també davant l'Ajuntament som els parents pobres, ja que crec que de les urbanitzacions del voltant, som els únics que no mereixem aquest privilegi, d'aquesta manera s'acabarien els problemes amb Repsol Butà.

Quant ens costarà de més la paga de Nadal als funcionaris de la Generalitat?

JOAN GARCÍA. GIRONA.

Després d'haver dit que no hi havia diners, el Govern de CiU va anunciar a finals de desembre que havia obtingut un préstec del Banc de Sabadell, pel qual va pagar uns interessos del 6%, per poder abonar la paga de Nadal dels funcionaris. Des d'aleshores estic esperant que algun dels fins a sis partits polítics del Parlament català que no són govern preguntin quant ens costaran els interessos d'aquest préstec per poder quedar bé el Sr. Mas davant els funcionaris. Ha sigut ?endebades. Tots han callat, no fos que la privilegiada i nombrosa casta dels funcionaris es molestés.

Com tothom sap, la Generalitat deu molts diners a les empreses privades per treballs realitzats fa mesos o anys. Sé d'alguna empresa que no ha pogut abonar o ha endarrerit les dues pagues del desembre als seus treballadors precisament perquè la Generalitat és una administració morosa. Cap partit polític es preocupa d'aquests treballadors?

Mentrestant, continuaré esperant que algú m'informi de quant ens costarà a la resta dels catalans el préstec per poder pagar l'extra de Nadal a uns funcionaris als qual, si l'haguessin cobrada una mica més tard, no els hauria passat res. Molts altres catalans estan a l'atur.

Homenatge a Margarita Pijoan

joan monturiol danés. olot.

Diada de Reis, dia 6 de gener de 2012. Tingué lloc a l'Hospital Sant Jaume d'Olot un dels homenatges més bonics, recordats i agraïts que es va fer a Margarita Pijoan.

L'homenatge que va tenir la Margarida va ser pels seus seixanta anys de la organització i ella va conseguir dur rels Reis a l'Hospital Sant Jaume d'Olot, va ser pionera a buscar regals per als malalts, i que els tinguessin per aquesta diada.

Van tenir la valentia i capacitat que tots aquells anys els Reis estiguessin presents a l'Hospital per donar alegria als malalts i no va faltar-hi una petita banda de música que dóna color interpretant algunes nadales, també una mica de ballaruca.

Margarida, sé que has tingut alguna dificultat, però sort de les bones amigues i així has pogut tirar endavant, ja que has donat vida i alegria a tots els malalts d'aquest Hospital.

Margarida, disfruta d'aquest homenatge que se t'ha fet.

No diré res més fins l'any que ve, si Déu vol!

Trist balanç per tant de temps

josep ruiz garcia. santa coloma de farners.

Cap als anys noranta, quan l'Antoni Solà va accedir a l'Alcaldia de Santa Coloma per primer cop, molta gent varem pensar que havíem escollit una persona preparada que donaria a la nostra ciutat una empenta en tots els àmbits que ens va il·lusionar a tots els colomencs.

Lamentablement, vint anys després hem pogut comprovar com el balanç de la seva gestió es d'allò més minso. A final dels noranta va arrencar amb molta empenta i va voler dotar Santa Coloma d'una de les coses que més es comentava com a imprescindible per el desenvolupament de la ciutat. Dotar de sòl a preu assequible els promotors per assegurar un creixement assumible. Així els entorns de Santa Coloma varen perdre el seu nom ancestral i es varen convertir en Sectors, A, B, C, DÉ fins a la Y.

Es va urbanitzar gairebé tot el sòl disponible de l'escadusser terme municipal de Santa Coloma fins als límits de la veïna Riudarenes sense deixar opcions a futures generacions.

El centre de la ciutat havia de desplaçar-se cap a les zones on els especuladors de sempre, a Santa Coloma tots sabem qui són, els convenia portar l'activitat constructora immobiliària.

El centre de la ciutat va ser abandonat a la seva sort. Els cotxes s'amunteguen als carrers i no s'ha creat ni una sola plaça d'aparcament públic amb greu perjudici del petit comerç i qualitat de vida. Grans superfícies en les zones d'expansió no en falten. Els carrers, alguns amb voreres de quaranta o seixanta centímetres d'ample són intransitables.

El nostre alcalde va apostar per la Cultura en majúscules, deia que volia fer Santa Coloma Ciutat Educadora. Déu n'hi do el resultat. Set anys per remodelar una casa noucentista per instal·lar-hi un museu, set anys! i no per manca de diners, perquè en el temps de vaques grasses se'n van llençar a cabassats i mentrestant, els carrer fets un espai intransitable.

En definitiva, que si no ha?gués estat pels dos plans d'en Zapatero, ni la Rambla, ni el carrer Major ni l'Escorxador ni alguna altra obra que ara mateix no recordo, haurien vist la llum, res de res.

No vull parlar de la piscina coberta perquè aquest es un capítol realment vergonyós en l'executòria del Sr. Solà i a més a més se m'ha acabat l'espai. Aquest sí que és un cas per llençar el barret al foc.