Aquests dies he llegit un llibre la tesi del qual em sembla original i nova. En el fons, potser només és un elogi de la intuïció. I he de dir que Pestalozzi, un dels creadors de l'educació moderna, féu caure el pes del seu projecte sobre la intuïció dels nins: l'espontaneïtat natural com a cèl·lula primària del pensament. Aquesta confiança en la intuïció espontània i alhora activa ens remet a Rousseau i a la seva defensa de la naturalesa humana a la qual no es pot contradir, sinó reforçar.Es tracta del llibre del professor Nicolas Witkowski, tot just publicat a París: Petite Métaphysique des jouets. I parteix d'una afirmació commovedora d'Albert Einstein: "El joc és la forma més elaborada d'investigació". Ho diu Einstein el qual, potser perquè quan era un al·lot meravellat davant la vida havia jugat amb unes brúixoles, orientà la seva carrera cap a l'estudi de l'estructura de l'espai i el temps. Witkowski és professor de física i la fascinació que sent per les joguines més tradicionals -les bombolles de sabó, les baldufes, les agulles imantades, les pilotes, les bolles, els castells de cartes en equilibri- l'ha portat a pensar que rere aquestes joguines s'amaga una sèrie d'interrogants que menen a la ciència i que contribueixen al desenvolupament de la imaginació científica. Joguines que reprodueixen certs mecanismes que la física i la matemàtica tracten d'explicar, on es confronten el misteri de la força, l'energia i el moviment.Llavors, un nin que juga i s'engresca en el joc és a prop de descobrir alguns misteris, per això és un savi. No sap perquè les baldufes es paren de voltar i, potser li agradaria que no s'aturassin, que rodassin per sempre, de la mateixa manera que no voldria que la pedra llançada cap al cel no tornàs a caure mai més. Però il·lusionat en què la baldufa no pari, s'esforça a fer-li durar el ball, el miracle de voltar i voltar fins al límit possible. Perquè hi ha una cosa que sedueix els nins d'ençà de sempre: la possibilitat de desafiar el temps, el moviment, l'atzar.?Potser fou aquesta seducció que ens ha permès descobrir les lleis profundes de la física. I, fascinat pel moviment de les baldufes, Léon Foucault inventà el giroscopi i el pèndol que porta el seu nom i que varen permetre demostrar de quina manera gira la terra. També la baldufa serví per expressar en llenguatge matemàtic la rotació dels ciclons, i lord John Rayleigh descriví les trajectòries de les pilotes de tennis en funció dels efectes que produeix el cop de la raqueta.Crec que és fàcil de veure fins a quin extrem les velles joguines ja no interessen als al·lots d'avui. Qui va demanar als Reis que li portessin un paquet de bombolles de sabó, una baldufa, quatre bolles de vidre, una pedra per llançar-la a l'aigua de l'estany...? Probablement, ningú. Els al·lots d'avui s'estimen més les joguines electròniques carregades de piles. Amb el canvi, haurem perdut la intuïció espontània d'aquell que es fascina pel joc i s'hi engresca.
