Ha sigut a través de les necrològiques de la premsa nacional de la mort de Howard Zinn, historiador americà, autor llibertari de la famosa L'altra història dels Estats Units. És vergonyós que un apassionat dels llibres d'història radical revolucionària, estudiós i deixeble dels historiadors marxistes anglesos, no sabés res d'aquest Howard Zinn. Jueu americà, professor, intel·lectual compromès en els moviments populars contra la guerra del Vietnam, Iraq, Afganistan, en la línia llibertària i ?antiimperialista, anticapitalista del seu amic Noam Chomsky. En cap llibreria, ni biblioteca de les comarques gironines hi havia cap llibre d'aquest historiador.
A través d'Internet, com sempre a través del nostre amic, el mestre Llorenç Carreras, li demano que em faci fotocòpies dels autors, de temes dels quals vull informació. I entre la vida, bibliografia, intervius a H. Zinn, descobrim que els dos únics llibres traduïts al castellà són de la petita editorial basca Hiru, dirigida -quasi res!- per l'Eva Forest, la dona del famós dramaturg Alfonso Sastre. El llibre ha sigut traduït al castellà pel català Toni Strubell, exresident al País Basc.
I buscant per la nostra biblioteca, he trobat diversos llibres, petits quadrats de diverses col·leccions d'Hiru: Las otras voces i Sediciones. I en la contraportada diuen: "No editaremos materiales necesariamente sediciosos pero sí siempre en la línea de insumisión activa a los dictados de un "pensamiento único", y en fin, de apuesta decidida y crítica, por la continuación de la història". I en la portada del llibre de Zinn, destaquen: "Una brillante y conmovedora historia del pueblo americano desde el punto de vista de los explotados política y económicamente, y cuya situación ha sido siempre ignorada por la historia oficial".
En aquesta altra història dels EUA, de 624 pàgines, que es llegeixen sense alè, recordem dotzenes de films dels indis i les seves terres, de l'esclavitud dels negres i les plantacions del sud, dels emigrants pobres europeus -en especial els irlandesos, alemanys, italians, xinesos, després mexicans i llatinoamericans-, de la lluita per la independència. De les causes de la guerra civil entre el nord -industrial, capitalista- i el sud terratinent agrícola, esclavista. Aquests inauguraven el que serien els nous amos d'Amèrica, els plutòcrates primers grans terratinents, els futurs i actuals capitalistes multimilionaris industrials, banquers aliats amb els militars, que els ajudaren en la conquesta de l'oest a eliminar els indis, a ampliar i derrotar els mexicans. I després l'expansionisme imperialista, compra Alaska als russos. I expulsa els espanyols de Cuba, Puerto Rico i Filipines. I seguí ocupant dotzenes d'Illes del Pacífic -des de Hawaii, etc..-. I seguint la tradició els seus avantpassats anglesos segueixen en la idea d'un nou imperi mundial ocupant com els britànics els punts més estratègics del planeta: creant una xarxa de bases militars, per influir-hi econòmicament i imposar idees, modes, productes de l'american way of life, avui en crisi.
I un dels continuats capítols del llibre de Howard Zinn són les organitzacions i lluites, vagues generals dels obrers americans, de tendències anarcosindicalistes: vagues que duraven setmanes, mesos i molts dels grans líders obrers, com a tot arreu, corrien perill de ser apallissats, torturats, empresonats -o assassinats- com els cèlebres Sacco i Vanzeti.
Llegir aquest llibre és com veure una sèrie de grans films -francesos- en blanc i negre, de les èpiques vagues dels ferroviaris als nuclis més combatius. I no oblidem que tant el dia 1 de maig, o sigui el dia dels Màrtirs de Chicago, cèlebre a tot arreu l'assassinat a trets d'una sèrie d'obrers que es manifestaven pacíficament. La gran patronal americana, com totes les del món, ha sigut brutal. Així mateix els esquirols intel·lectuals de la classe mitjana amaguen, neguen les lluites de classes. En aquest llibre de l'altra història dels EUA, escrita des de baix, hi surten totes les gestes heroiques dels treballadors revolucionaris compromesos en la lluita emancipatòria de crear una societat més lliure, justa, sense explotats ni explotadors. Amèrica, com tants altres llocs, ha sigut el darrer país, El Dorado que el descobrí Colom, colonialista i vassall dels Reis d'Espanya, que marcarà la conquesta de les Amèriques i el genocidi dels indis, robatori de terres, etc... Naturalment ajudats pels imperialistes anglesos, holandesos, portuguesos, francesos. L'Amèrica gresol de totes les races, cultures, països com passà amb la seva filla la Revolució Francesa, uns i els altres burgesos i desprès capitalistes han fet retorica mentida amb la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Si aquests no són reals ni democràtics des de baix en lo polític, social, és a dir socialistes universals per tots els homes, pobles. Perquè vota els ambiciosos representants que cada 4 anys trien els lobbys econòmics que financen campanyes. O la partitocràcia de camarilles que es perpetuen en els poders municipals, autonòmics o estatals?
