Això que l'home és un llop per a l'home devia ser en temps de Hobbes, cap allà el segle XVII. Avui, l'home és per als seus congèneres un voltor, una hiena o una rata de claveguera. Dissabte a la nit, en un restaurant, un amic es va trobar malament. El vam acompanyar a casa, però a la plaça de la Independència els símptomes eren tan preocupants -palpitacions, suor, ofec- que el vam asseure en un banc mentre algú corria els vint metres que hi ha fins a la parada de taxis de Correus a la recerca d'un que el traslladés a l'hospital. El primer taxista va accedir a fer el servei, una mica a desgana, ja que la carrera fins al Trueta no és gaire llarga. Però un cop va arribar i veié l'estat del malalt -conscient, si bé pàl·lid i amb tremolors- es va negar a dur-lo, i va dir que truquéssim a una ambulància. L'home devia calcular els diners que deixaria de guanyar si algú se li moria al vehicle i havia de passar la nit omplint papers en lloc de fent anar el taxímetre, i va preferir no arriscar-se i deixar-lo a la intempèrie. Un llop ja donaria amb això l'instint assassí per satisfet, però el nostre taxista volia anar més lluny que Hobbes i alhora demostrar que hi ha rates al volant: en lloc de fugir avergonyit ens va reclamar cinc euros, no sé si per haver conduït vint metres o per l'abaixada de bandera, és de suposar que la pirata.
Al final vam estar de sort, i no ho dic tant perquè l'ambulància arribés a temps, com perquè amb aquell taxi el malalt hauria arribat a l'hospital sense el rellotge ni la cartera.
Ni el psicòpata de Taxi Driver era capaç de fer-se pagar la carrera després de liquidar algú. A alguns -no a tots, sé de taxistes que sentiran vergonya- la crisi els fa aflorar els més baixos instints i han substituït la consciència per una calculadora.
A menys, és clar, que tot plegat no sigui un nou pla d'estalvi del Govern. Si s'ha d'anar privatitzant la sanitat, a ningú el sorprendria un conveni amb el sector del taxi per fomentar els òbits al carrer. Menys despeses i peix -mort- al cove.
