Cartes

M. dolors dalmau puig. sabadell.

Chacón: Peces-Barba votarà per l'exministra en el congrés i la ?guerrista Matilde Fernández també li va mostrar el seu suport, la poeta nicaragüenca Gioconda Belli va enviar un text de suport a l'aspirant que deia: "Carme Chacón ets el futur i deixaràs enrere als set-ciències i als autoritaris". Sí, segur! El nostre amic Peces-Barba dóna suport a Carme Chacón, sembla mentida que tots junts no s'avergonyeixin de com han deixat Espanya, ara tot són reflexions i sortides. Chacón es declara socialista i federalista i vol treballar, perquè veu solucions i es veu capaç de pujar la nació, aquesta nació que s'ha omplert d'un nombre impensable d'aturats i que ningú ha vist l'allau que ens venia a sobre, perquè, per cert, Zapatero és curt de vista? Sort que la Sra. Chacón vol treballar amb alegria i il lusió, sí filla, vesteix-te de vermell, que dóna il·lusió i força i endavant, que les idees que teniu al vostre partit cada dia són millors, quina pena.

La il·lusió que la gent de la meva edat vam tenir quan va morir Franco i vam veure que havia arribat la democràcia, semblava que tot anava a ser diví, que s'havien acabat alguns problemes, podríem parlar català, escriure, aprendre, hi hauria més treball, més educació É Ah, i crèiem que hi hauria més empreses que les que hi havia, es multiplicaria i més treball, i que la banca donaria suport per fer la nació gran; entre bancs i goven l'han fet més petita, donar hipoteques als que sabien que quedarien sense feina, perquè els banquers són economistes, no? No veien que sense donar suport a les empreses la gent es quedaria al carrer? Havien de donar suport als empresaris per augmentar els sous perquèpoguessin comprar més. Però què passa? Que no es pensa? Ah no, vinga Chacón-Rubalcaba que sou molt bons, ja s'ha demostrat.

Les coses

pel seu nom

pedro j. piqueras ibáñez. girona.

El passat dia 1 de febrer sentia a través de les ones a la ministra de Sanitat, Ana Mato, parlar sobre diversos temes referents a les competències del seu ministeri. Parlava de les reformes necessàries en la sanitat, de la targeta sanitària, de l'assistència als més necessitats, etc. Però el que m'ha estranyat és que tornés a utilitzar l'expressió violència de gènere, en referir a la violència que se sol produir entre persones de diferent sexe unides per matrimoni o per motius sentimentals. En aquest sentit vull remarcar l'expressió "violència de gènere" utilitzada per la ministra en aquesta ocasió, expressió que ella mateixa no utilitzava quan va arribar al Ministeri, recordo haver sentit a la ministra, amb motiu d'un assassinat que va succeir en alguna ciutat, dir que "s'havia d'acabar amb aquesta la xacra de la violència domèstica". Per què ara torna a utilitzar l'expressió que tant agradava a les "miembras" del Govern anterior? És què dir les coses pel seu nom no és "políticament correcte"? Penso que el correcte seria recuperar el sentit de les paraules i dir les coses pel seu nom. Si és violència que es produeix en el "domus", la casa, el normal seria anomenar violència domèstica. Per què no abandonem, d'una vegada per totes, la ideologia de gènere i en comptes de "deconstruir" tornem a construir?

Desafiant la crisi

rogeli vancells molinas. sant feliu de guÍxols.

És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies, però l'inconvenient de les persones i dels governs és la por de no trobar sortides i solucions. Amb la crisi la vida té més desafiaments i deixa de ser una rutina i lenta agonia. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la. Ens urgeix trobar la manera de combatre la crisi, que és gairebé imparable. Pensem massa en coses que no tornaran, perquè és impossible que tornin. Cal fer coses noves, processos nous i per què no, lleis noves. També cal saviesa per sortir del forat i seguir lluitant pel futur. La nostàlgia pot ser una trampa que eviti tirar endavant, com un fre a buscar nous futurs. Sempre ha estat difícil adaptar-se a nous canvis de vida, però sempre és millor intentar-ho de nou.

Els abusos en el benestar ens han portat a una crisi tan ben construïda en l'engany que és gairebé invencible si no es solucionen els errors comesos en els darrers anys.

A les palpentes

pere brunsó ayats. professor-investigador en neurociència aplicada a l'educació. banyoles.

Estem "a les palpentes" en el tema educatiu, assegura el Dr. Josep Cornellà Canals -tan assenyat com sempre- en el seu article setmanal (DdG, 2 de febrer de 2012). No obstant, ens indica, almenys, un primer pas a seguir: "Concentrar el nombre de matèries que ?s'en?senyen i optimitzar el currículum escolar". El segon pas hauria de ser: integrar, d'una vegada, els avenços de la Neurociència en el nostre sistema educatiu. La Neurociència ens mostra "com aprèn el cervell i adquireix coneixement". Això porta a una reforma radical de la manera d'ensenyar i d'aprendre. Tercer pas: seqüenciació de la neurodidàctica de la competència lectora, íntimament lligada a "com aprén el cervell", de cada tema de cadascuna de les assignatures del currículum ordinari del nostre sistema educatiu. És la feina que està per fer.

La didàctica de la competència lectora no consta en els plans d'estudi dels estudiants de magisteri ni en el nou màster (que substitueix al CAP) per a professors d'ensenyament secundari. Cap departament de didàctiques específiques de la Universitat ofereix un crèdit de competència lectora de la seva respectiva matèria. El director internacional dels informes PISA, ja fa temps que va indicar la direcció correcta: "La competència lectora ha de ser la base de totes les assignatures".

La restauració

de Sant Llorenç

del Mont

mateu frigolé teixidor. canet d'adri.

Des del poble de Beuda pujant cap a la Mare de Déu del Mont (1.125 m) pel duríssim camí del Castellot arribes a l'antic monestir benedictí de Sant Llorenç del Mont, anomenat de Sous (855 m). La sorpresa a l'acabar l'esforç de la pujada és trobar-te de sobte davant d'una de les meravelles que tenim a les nostres agrestes muntanyes garrotxines. Quina restauració i consolidació de murs tan ben resolta i acurada. Amb quina delicadesa i respecte s'està fent aquesta actuació. S'ha de felicitar l'Ajuntament d'Albanyà, Diputació, tècnics i paletes que estàn convertint el que era una ruïna total en un espai digne d'ésser visitat. Ja era hora que en aquest país es fes una restauració amb seny. Molt al contrari d'actuacions com ara el castell del Montgrí, que tenint la pedra a peu d'obra, varen consolidar els murs amb blocs de formigó portats amb helicòpter, amb el resultat d'un castell apedaçat que sembla l'anunci dels "parches Sor Virginia". O també les muralles de Girona que amb les pedreres al costat la consolidació es va fer amb totxo massís. La restauració de Sous es una autèntica obra d'art que juntament amb el Mont formen un conjunt històric del qual ens podem sentir molt orgullosos.